El final d'una campanya estalviable

Quinze dies després d'haver-se iniciat, i després de mesos de precampanya, avui arribem al punt final d'una campanya que ha quedat clar que era del tot estalviable. A banda d'una despesa innecessària (repetir les eleccions del 20-D ens haurà costat a tots plegats més de 150 milions d'euros), res fa pensar que la nit de diumenge el panorama polític espanyol canviï radicalment. O el que és el mateix, independentment de les variacions que es puguin produir en els resultats i de l'aritmètica parlamentària que en surti, quedarà clar que no hi havia cap gran argument per repetir les eleccions generals. Els pactes que ara seran possibles, ja ho eren la nit del 20-D.

Més enllà d'aquest fet, el cert és que a partir de diumenge, i segons quins siguin els resultats, tindrem també de nou l'oportunitat de veure quines propostes són capaces d'articular les diferents formacions polítiques en relació amb Catalunya. El ridícul que ha fet l'Estat amb la conxorxa entre el ministre de l'Interior i el cap d'Antifrau hauria de ser motiu suficient per deixar clar que a Catalunya pensem i fem les coses de manera diferent. I per continuar amb el full de ruta previst un cop vist que la formació de Pablo Iglesias ha generat molts dubtes sobre si mantindrà o no el referèndum com a condició indispensable per fer o facilitar un govern a Espanya.

Els diputats que CDC i ERC obtinguin aquest diumenge, si no hi ha majories clares sorgides d'entre les quatre grans forces polítiques espanyoles, poden ser claus a l'hora de negociar qualsevol solució per a Catalunya, ni que sigui la seva sortida d'Espanya. Una situació que els electors desencantats caldria que valoressin abans de caure en la temptació abstencionista.