Vèncer la temptació i anar a votar
Un dels principals reptes de les eleccions que se celebren avui és vèncer l'alt grau d'abstencionisme que preveuen tots els sondejos. El fet que es tracti més d'una revàlida que no pas d'unes eleccions i que faci mig any que estiguem en campanya electoral, afegit a la incapacitat dels polítics espanyols de posar-se d'acord i d'oferir solucions als problemes que ens afecten; tot això, sumat, crea les condicions òptimes en molts casos perquè un pugui decidir avui quedar-se a casa o aprofitar el dia de qualsevol altra manera que no sigui anant a votar.
Aquesta és, però, una lectura del tot errònia. En primer lloc, perquè a hores d'ara, tot allò que passi a Espanya ens acaba afectant directament o indirectament. El grau de bel·ligerància que el nou govern mantingui amb Catalunya, o les possibilitats que d'aquests comicis en surtin algunes noves propostes, dependrà evidentment de la seva composició. Avui no és dia per quedar-se a casa. Els sondejos no només vaticinen una abstenció elevada sinó també que de les urnes avui en sorgirà una aritmètica molt complicada, probablement tan complicada com la que en va sortir del 20-D. I pocs diputats poden ser claus.
Que sigui una vergonya que s'hagin hagut de repetir unes eleccions per la incapacitat de la classe política espanyola d'arribar a acords no treu que avui hi ha una nova oportunitat per expressar a les urnes la necessitat que Catalunya pugui aplicar el seu full de ruta. A les eleccions d'avui s'hi presenten formacions clarament independentistes, partidàries que Catalunya esdevingui un estat propi. I hi ha la possibilitat que aquestes formacions puguin tenir la clau de la formació del nou govern. Caldria no desaprofitar l'oportunitat.