Escòcia ara complica la vida a Rajoy

Mariano Rajoy intenta exercir de gran estadista internacional quan afirma que Escòcia no té cap opció de quedar-se dins de la Unió Europea, perquè forma part del Regne Unit, i aquest territori ha optat per marxar. És una llàstima que la realitat dels fets i alguns polítics –aquests sí– de gran nivell li portin la contrària. Tot i la prudència que presideix les relacions diplomàtiques, és més que obvi que a molts països de la Unió els interessa que Escòcia no marxi. Això és factible perquè a la Unió Europea, al contrari del que passa a Espanya, no s'entenen les lleis com un marc rígid, sinó com un codi de convivència. I, amb un pragmatisme ja manifestat en moltes ocasions, si una llei topa amb la realitat, es canvia la primera en comptes de portar la segona als tribunals, com fa el PP.

Quan Rajoy parla d'Escòcia no parla, en realitat, d'Escòcia, sinó de Catalunya. D'aquí la celeritat a reaccionar negativament quan Escòcia va insinuar algun pacte per romandre a la UE. Perquè quan la solució escocesa es concreti –i es concretarà– tots aquells que anaven dient i diuen que una Catalunya independent vagarà per l'espai sideral perdran els arguments. Quedarà confirmat que, en vista d'un problema, la Unió Europea busca una solució dialogada, un tarannà desconegut a Madrid.

Rajoy i els seus adlàters prometen una ferma oposició a la permanència d'Escòcia a la Unió Europea en les circumstàncies actuals. Llavors, potser caldrà fer el camí llarg: una Escòcia independent que demana el reingrés. En tal cas, els catalans també veuríem com el procediment es faria a una velocitat fulgurant. Espanya assajaria el vet? Espanya, la presideixi Rajoy o un altre, farà el que li mani Alemanya.