Clinton, a les portes de la Casa Blanca

Després d'haver assolit la fita de tenir un president de raça negra, els Estats Units acaronen ara la possibilitat inèdita que una dona entri a la Casa Blanca. Hillary Clinton ja és la candidata oficial del Partit Demòcrata a presidir el país, la primera dona de la història amb possibilitats reals d'aconseguir-ho. Independentment del veredicte final de les urnes, la nominació de l'esposa de l'expresident Bill Clinton s'ha viscut com un triomf de la lluita per la igualtat de sexes i també com una aposta pel canvi com a garantia per mantenir l'hegemonia econòmica de la primera potència mundial sense deixar enrere les conquestes en matèria social.

La polarització entre els dos candidats que es disputaran la presidència no pot ser més marcada. Clinton es presenta com l'hereva de Barack Obama i com l'única esperança de parar els peus al rival del Partit Republicà, el multimilionari Donald Trump, un cap de llista que provoca escarafalls fins i tot entre les files del seu propi partit. El darrer estirabot del candidat conservador s'ha produït precisament a les acaballes de la convenció del Partit Demòcrata, quan ha demanat al president de Rússia, Vladímir Putin, que pirategi el correu particular de Hillary Clinton, obligant d'aquesta manera el seu cap de campanya a matisar que no pretenia fomentar l'espionatge. El risc que el botó nuclear pugui arribar a estar en mans d'una persona que exhibeix de manera tan desacomplexada un discurs xenòfob i incendiari ha creat inquietud entre la classe política nord-americana, però tot això juga a favor de la candidata demòcrata, que finalment ha aconseguit fer pinya i sumar suports. Mentrestant, l'únic consol és pensar que si Trump arribés a manar, el mateix sistema l'obligaria a moderar-se.