Universitat més viva que mai
Nascuda, oficialment, l'any 1969 com un espai de discussió catalanista, en el sentit més ampli, que volia escapar del ferri control del règim franquista, la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada ha mostrat aquest any, en la línia d'aquests darrers, símptomes clars que es consolida com un lloc de debat i reflexió sobre el procés independentista que viu el Principat, ja que s'hi ha parlat dels temes que segurament estaran d'actualitat en els pròxims mesos, si el president Carles Puigdemont aconsegueix superar la qüestió de confiança. L'UCE té per objectiu ser un punt de trobada des de l'òptica, sense complexos, dels Països Catalans, capdavanter, innovador, emprenedor, atent al desenvolupament de la societat del coneixement. I el fet de poder debatre en època estival fa que es pugui fer allunyant-se, encara que sigui una mica, de la pressió mediàtica que recau sobre tot el que té a veure amb el procés.
El lema d'aquest any era ‘L'eix mediterrani: camins de mar, de terra i de cultura', i els Països Catalans hi han estat ben presents, fins i tot amb propostes de confederació. La temàtica pot fer pensar que a Prada només s'hi va a fer volar coloms, però aquest any, amb l'aparició amb força de veus crítiques en alguns dels aspectes del procés, ha estat encara més evident que alguns discursos abrandats de fa uns anys han deixat pas, en un símptoma més de la maduresa de l'UCE, a una dosi més gran de realisme en les seves anàlisis. En la part positiva de la balança també hi ha un augment, de gairebé el deu per cent, en el nombre d'inscrits –molt significatiu en els alumnes provinents de la Catalunya del Nord– i en el negatiu, que aquest any no hi hagi hagut representació de l'univers dels comuns.