Incògnites del procés del ‘Brexit'

Quan s'acaben de complir dos mesos justos des que el Regne Unit va decidir en referèndum deixar la UE, els interrogants oberts en aquell moment no solament no s'han tancat, sinó que se n'han obert uns quants més. El canvi de primer ministre, ara amb Theresa May al capdavant del govern britànic, no ha servit ni molt menys per aclarir les coses i, tot i que el govern ha dit que està treballant en el complex procés previ abans d'invocar l'article 50, requisit necessari per efectuar la sortida en un període de dos anys, les mateixes discrepàncies en el si de l'executiu i del partit conservador no conviden a l'optimisme. No s'ha de menystenir, en aquest sentit, la posició que defensa que sigui el Parlament britànic el que acabi tenint l'última paraula. Pel que fa a l'economia, després de les turbulències dels primers moments, sembla haver arribat una certa calma amb una lleugera recuperació de la lliura i amb dades positives en exportacions, tot i que no s'hauria d'abaixar la guàrdia vistes la majoria de previsions que indiquen que els efectes del ‘Brexit' seran a llarg termini.

I mentre la Gran Bretanya afronta dividida i amb incerteses el seu futur, des d'Europa, i també superat l'impacte inicial del resultat del referèndum, sembla que, com a mínim, s'ha entès que cal més unitat que mai. Així ho van deixar clar aquest dilluns els seus tres líders més destacats, Hollande, Merkel i Renzi, en la simbòlica reunió a l'illa de Ventotene. És cert que cal esperar fins al 16 de setembre, a la cimera prevista a Bratislava, la primera sense el Regne Unit, però els missatges de fermesa conviden a un cert optimisme; malgrat el reconeixement dels greus problemes que cal afrontar: crisi migratòria, seguretat i crisi econòmica.