Ens amenacen?

És una amenaça, això que va fer ahir la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, durant l'acte d'inauguració de l'any judicial? Aquesta és la famosa separació de poders que hi ha a Espanya, que han de ser els jutges i els fiscals els qui ens amenacin? Què és, Consuelo, aquest to? Què són aquestes insinuacions? Què són aquestes amenaces? Què vol dir això que “determinats usos de la llibertat poden posar en perill la democràcia”? A les portes d'una Diada, hem de pensar per exemple que és contraproduent sortir al carrer aquest diumenge i fer un exercici de llibertat? O ho és només quan aquesta llibertat després ens transforma en un encàrrec als diputats del Parlament i al govern del país? A què obeeix aquesta càrrega tan dura, duríssima, i fora de to, d'ahir? I què hi fa el rei, assegut, impassible, al seu costat, sense dir res? Així és com es resolen a Espanya els conflictes polítics, fent sortir la fiscal general a disparar tota l'artilleria, amb un llenguatge de vencedors i vençuts, donant-nos lliçons sobre qui té la raó suprema, amb una suposada autoritat moral que sembla que ens hi hàgim d'agenollar? El que passa a Catalunya és “un desafiament a l'estat de dret” que es mereix un càstig diví? Com vols, Consuelo Madrigal, que després de dir el que dius ens puguem creure el que va dir també Carlos Lesmes, president del Suprem i del CGPJ, sobre la independència del poder judicial? Ha, ha, ha. Que ja som grans, tots plegats, Consuelo, i no ens mamem el dit. Advertits, a hores d'ara ja ho estan el govern en pes, i tots els consellers, un a un, que abans d'anar-se'n de vacances van haver de signar l'advertiment que els va fer arribar personalment el TC. I el van signar la presidenta del Parlament, el president i el vicepresident del país. El discurs de Madrigal, ahir, no va ser només tota una declaració de guerra (jurídica, és clar), sinó una mostra molt clara de la separació de poders que hi ha a l'Estat i una evidència clara, una més, de la incapacitat del govern espanyol de resoldre un conflicte que és d'ordre polític. De primera magnitud, si vostès volen. Però polític. I, no ho oblidem, que transcorre per la via pacífica, amb cadenes humanes i urnes de cartró al carrer. La resposta? Una amenaça rere l'altra.