LA GALERIA
Infraestructura especulativa
La xarxa ferroviària convencional cau a trossos i el TAV està desaprofitat i té un alt cost
Ja ho veieu. L'empresa que gestiona l'especulativa i gegantina infraestructura del túnel del Pertús del TAV, TP-Ferro, s'ha dissolt. El jutjat mercantil de Girona ha declarat concurs de creditors. De fet, aquest situació de ruïna total ja es preveia des del primer moment de la construcció de l'obra. Un túnel de peatge, per a transport de viatgers i, sobretot, de mercaderies, no era viable. Encara que el més inviable de tota aquesta infraestructura, i les seves derivades, és un contracte amb TP-Ferro que imposava a l'Estat espanyol pagar obligatòriament les despeses de la festa. I és el que ha succeït. Ara molt probablement ja tenim un segon cas Castor sobre la taula.
La liquidació de TP-Ferro posa de manifest que a l'Estat espanyol les infraestructures es fan pensant molt més en l'especulació –beneficiar els amics– que no pas per afavorir l'economia productiva. En aquest projecte interfronterer del TAV s'han comès uns errors terribles que ara ens poden costar a tots un ull de la cara. Mai s'hauria d'haver iniciat una obra d'aquesta grandària, sense abans portar a terme una planificació adequada. Mai s'hauria d'haver tirat endavant una obra faraònica d'aquestes característiques sense, molt abans, tenir a punt el corredor mediterrani i dotar d'un enllaç ferroviari d'ample europeu els ports de Barcelona i Tarragona. D'altra banda, a les comarques gironines, en comptes de la construcció d'una estació excèntrica i sostinguda per interessos extraferroviaris, com la de Vilafant, s'hauria d'haver modernitzat, dignificat i fet subterrània l'actual estació del centre de Figueres i, alhora, dotar del tercer fil, l'ample de via internacional, fins a Portbou/Cervera de la Marenda. En síntesi, es va triar una opció esbojarrada que beneficiava una minoria plutocràtica en comptes de defensar una alternativa a favor del sentit comú i la gent del territori. Tenim una xarxa ferroviària convencional que cau a trossos –completament tercermundista– i un TAV molt desaprofitat que costa molts diners de manteniment; a més, com una espasa de Dàmocles, s'aguanta per un fil l'amenaça d'haver d'indemnitzar amb més de 500 milions d'euros TP-Ferro, quan aquests diners haurien de servir, amb molta urgència, per injectar-los en el conjunt del tren convencional català. Un cop més, la manca de sobirania de Catalunya provoca aberracions que surten molt cares.
