Opinió

A cremallengües

Com l'albanès va entrar al segle XX

Joan-Lluís Lluís / [email protected]

El 1908, els lingüistes es van posar d'acord sobre l'alfabet amb què s'havia d'escriure la llengua albanesa

i el 22 de novembre sol ser famós com a data d'aniversari de l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy, és menys sabut que és també, a Albània, a Kosovo i als territoris albanoparlants de Macedònia, el Dia de l'Alfabet, o sigui, Dita e Alfabetit. Aquell dia se celebra que el 22 de novembre del 1908 un equip de lingüistes, reunit en congrés a Manastir (avui Bitola, a Macedònia), va aconseguir posar-se d'acord sobre quin havia de ser l'alfabet amb el qual escriure la llengua albanesa.

Fins llavors, la situació semblava bastant inextricable: abans de l'adopció de l'alfabet llatí l'albanès s'havia escrit amb alfabet ciríl·lic, àrab i dos alfabets propis, anomenats respectivament todhri i elbasan. I a vegades amb barreges d'alguns d'aquests alfabets. El 1908 els lingüistes van treballar, i van barallar-se, perquè l'albanès pogués començar el seu camí cap a la normalització i, doncs, la modernitat, quatre anys abans que Albània proclamés la seva independència. L'albanès, així, va sortir d'un període de cinc segles durant el qual, sota domini turc, el seu ensenyament havia estat prohibit i perseguit. Un lleu procés de tolerància, iniciat al final del segle XIX, havia permès que el 1887 s'obrís la primera escola en la qual s'ensenyava l'albanès, a Korçë, al sud-est del país.

Trenta-dos lingüistes van tenir dret de vot al congrés de Manastir, entre els quals només una dona, Parashqevi Qiriazi (1880-1970), una mena d'heroïna de la causa no només de la llengua albanesa sinó de l'alfabetització i de l'escolarització de les dones. La qual cosa, en una de les societats més orgànicament masclistes d'Europa, no deixava de tenir un mèrit molt particular. De fet, havia seguit una mena de vocació familiar: era la germana petita de Gjerasim i Sevasti Qiriazi, que eren precisament els creadors de l'escola de Korçë. Parashqevi Qiriazi va ser una patriota albanesa que va actuar des del país mateix, successivament sota dominació turca, grega i italiana, i també des de l'exili. Durant la Segona Guerra Mundial va ser deportada en un camp de concentració per les autoritats albaneses pronazis. Després de la guerra, el règim comunista paranoic que va imperar a Albània fins a l'inici dels anys noranta va considerar-la com a poc fiable tot i el seu historial de resistent antifeixista i va ser apartada de tota activitat pública oficial. O sigui que mentre les autoritats organitzaven desfilades, pronunciaven discursos i inauguraven monuments, cada 22 de novembre, per celebrar la feina i l'abnegació dels lingüistes que havien dotat Albània d'un alfabet modern i eficient, una d'aquestes lingüistes, de les que més havien fet per introduir l'alfabet en qüestió a les llars i a les escoles, era menyspreada i vigilada. Són d'aquestes coses tan banals que haurà tingut el segle XX.

Avui, però, una altra data és celebrada a Albània: el 7 de març, com a Dia del Mestre. Es recorda així l'aniversari de l'obertura de l'escola de Korçë i s'hi fan homenatges específics a Parashqevi, Gjerasim i Sevasti Qiriazi. I sí, algunes escoles duen el seu nom.


S



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia