Només la banderota

Mariano Rajoy no va defraudar ahir a ningú. El discurs que va perpetrar en la primera sessió del nou debat d'investidura va ser decebedor. Per això no va decebre. Què va oferir ahir el candidat del Partit Popular per recuperar el vot de Ciutadans i guanyar-se l'abstenció del PSOE? Res. El president en funcions i a punt va repetir el catecisme habitual. Que ell ha guanyat les eleccions, que cal donar estabilitat a l'economia i que cal garantir la unitat d'Espanya i la igualtat de tots els espanyols. La mateixa lletra de la mateixa cançó que Rajoy entona des de la nit del 26 de juny. Uns magres arguments que poden convèncer Albert Rivera –Albert Rivera necessita molt pocs arguments per deixar-se convèncer–, però que no es mereixen el seppuku del PSOE. Per què els socialistes regalen l'abstenció a Mariano Rajoy és un misteri que ningú –ni ells mateixos– és capaç de desvelar. Si els socialistes fossin un partit comparable als seus homòlegs en aquesta part del món, es farien valdre. Per concedir la vènia al candidat del PP li haurien demanat acords en alguns punts sensibles que els asseguressin una certa estabilitat política. No ho han fet. Proclamen que a partir de dissabte, en el mateix moment en què Rajoy deixi d'estar finalment en funcions, faran d'oposició. Vol dir això que no hi haurà pressupostos del 2017? I vol dir això, encara més, que hi haurà terceres eleccions d'ací a pocs mesos? Al PSOE no li queda ni el sentit comú i a Rajoy només li queda la bandera. Perdó, la banderota.