Erupció cutània
Només Perú supera Catalunya en l'afany de Vargas Llosa de donar lliçons morals que provenen del fons del fetge
Hi ha tornat. És com una tradició. Com ara la diada de Tots Sants, que ara s'acosta i es repeteix un cop l'any. Com el Nadal. Una tradició. El que passa és que ell ho fa més sovint, quan nota que té una erupció cutània o quan necessita deixar anar bilis, no fos cas que li fes mal la panxa si s'ho quedava a dins. És com un tic, també. Una necessitat incontrolable d'excretar. Una pulsió superior a la intel·ligència i la raó. Mario Vargas Llosa hi ha tornat. Només Perú supera Catalunya en el seu afany de donar lliçons morals que provenen no pas d'una anàlisi política feta amb detall i amb rigor sinó del fons del fetge, o de la melsa, o de qualsevol òrgan sobre el qual l'intel·lecte no té control.
A veure. Analitzem què ha dit. Què ha tornat a dir. Una Catalunya independent seria “un paisito muy menor, muy marginal y gobernado por fanáticos”. Home, depèn. “Paisito menor” és una expressió impròpia d'un Nobel. Si és “paisito” ja hem de suposar que és “menor”. La redundància, aquí, implica o bé malaptesa literària o mala fe personal. “Muy marginal”. Sí, potser sí. ¿Què vol dir, marginal? ¿Que no assisteix a les reunions de Brussel·les per discutir el Brexit... com Espanya? ¿Que necessitarà un rescat bancari o que rebrà una multa de la CE... com Espanya? I, “gobernado por fanáticos” implicaria que ja sap qui guanyarà les eleccions en una Catalunya independent. ¿No són “fanáticos” els que s'entesten a dir que Gibraltar és espanyol, els que branden la bandera de la unitat pàtria com si fos un dogma? Després diu que el “nacionalismo es un anacronismo”, en una Europa sense fronteres. ¿De quina Europa parla? ¿De la que ha suspès l'espai Schengen? ¿De la de Calais i els tractats ominosos amb Turquia? ¿De la nova frontera britànica?
A Vargas Llosa li agraden expressions com “llamada de la tribu” i “peores instintos”, per indicar que l'independentisme no és democràtic, popular i majoritari, sinó autoritari, elitista, i repulsivament artificial. Ui, se m'acaba l'espai. Mira, et diria més coses, Mario, però, ¿saps què?, en parlarem un altre dia, quan torni l'erupció cutània.
