Opinió

LA GALERIA

La Cuina a Sils

És una iniciativa social, una idea sensible, lúcida i simpàtica de donar visibilitat a un sector feble de la societat: les àvies

Així que sou una colla d'amics i no us poseu d'acord on anar a sopar? Proveu a La Cuina a Sils ([email protected]), l'entitat que des de fa quinze anys “gira els ulls a la història i recorda què menjaven els nostres avantpassats”. Ep, que no se m'enfadi el gremi de l'hostaleria, eh? Es tracta de viure una experiència i tal dia farà un any, no pas d'establir-hi cap fidelitat comercial. Entre altres coses perquè a la Cuina de Sils no hi ha ni venedors ni compradors. Com diu en Xico Anoro, el pare de la idea, si mai aquesta entitat guanyés un sol euro, es desencadenaria el procés cap a l'extinció. La Cuina de Sils és una altra cosa. És divulgació gastronòmica: les famoses cuineres (que van començar sent divuit i ara ja són més de cent) han participat en innombrables fires i mostres internacionals, sopars institucionals, reportatges, llibres i assessorament a empreses (sobretot a Aneto). Sempre amb l'esperit de divulgació de la cuina popular i tradicional catalana. També és pedagogia: han fet formació de joves escolars i de professionals, a l'Escola d'Hostaleria de Girona. Però sobretot, sobretot, la Cuina de Sils és una iniciativa social de primer ordre, una idea lúcida, sensible i simpàtica de donar visibilitat a un sector feble de la societat: les àvies. Tot això us ho explicarà en Xico si li demaneu que us rebi al local de Sils, en un menjadoret per a dotze persones, perquè una d'elles us cuini expressament. En Xico està al cas de la situació de cadascuna, sap quina passa un tràngol i quina necessita distreure's, quina necessita una mà que l'acompanyi i quina altra uns fogons que l'estimulin. No hi ha un servei social més eficaç que el que s'ha empescat aquest tros d'home! I parlant d'homes, ja me n'oblidava. En temps de tant feminisme del bo però també tant femellisme del dolent, la Cuina de Sils reivindica el mascle. En aquesta nova etapa que ha encetat, l'associació proclama a alta veu que “els homes també saben cuinar” i que han de tenir el seu protagonisme entre olles i cassoles, que la seva utilitat a l'associació no és tan sols la d'ajudar en la logística i el muntatge d'infraestructures. En Xico, per fi, després d'anys de batalla, ha trobat la fórmula màgica de la igualtat de gènere: prevenir que no hi hagi homes objecte. I és que l'home també pot ser creatiu...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia