Tribuna
Diàleg, empatia i imaginació
“Després de tot el que ha passat els dos últims anys, si no hi ha un diàleg bilateral amb Catalunya es fa difícil pensar en un punt d'entesa
Diàleg Def. 1. DIEC2. Conversa entre dues o més persones.
Empatia Def. DIEC2. Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació amb l'objecte, grup o individu amb què hom es relaciona.
Imaginació Def. 1.3 DIEC2. Facultat d'organitzar d'una manera nova, en forma d'imatges, els materials procedents de l'experiència perceptiva anterior.
El caràcter continuista del nou govern Rajoy es demostra principalment en el fet que la dona forta de l'executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, manté el control polític i incrementa competències. La vicepresidenta i ministra de la presidència és ara la responsable directa d'administracions territorials, la qual cosa deixa sobre la seva taula la totalitat de l'expedient de la carpeta catalana.
La primera consideració que cal fer és que Sáenz de Santamaría no ha estat fins ara una persona aliena ni a la definició de l'estratègia ni a la gestió de l'anomenat desafiament independentista. La vicepresidenta ha estat una ferma defensora de la via judicial per respondre a les passes que ha anat fent l'independentisme. Mai no ha fet cap pas públic per una aproximació política i l'ha incomodat molt la retòrica de l'exministre García-Margallo, tant quan volia enviar Catalunya a l'espai sideral com quan oferia el reconeixement de nació sense conseqüències jurídiques. Tampoc no consta que hagi participat en la via conspirativa que va destapar la gravació al despatx de l'exministre Fernández Díaz. Sáenz de Santamaría s'ha desempallegat de tots dos i ha fet desaparèixer els seus crítics, agrupats dins del Consell de Ministres al desaparegut G8.
Un altre fet que cal tenir present és que tot i les càrregues de profunditat que ha anat llançat cada divendres des de la sala de premsa del Palau de la Moncloa com a portaveu del govern d'Espanya, tot i haver dinamitat algunes de les vies polítiques de comunicació, s'ha cuidat de mantenir una relació personal amb alguns polítics independentistes. Una cosa i l'altra li han comportat crítiques dels dos costat, però la converteixen en una persona clau per al diàleg.
Diàleg. Aquesta és la paraula clau de la nova legislatura espanyola. En l'acte de traspàs de poders de les competències d'administracions territorials Soraya Sáenz de Santamaria va posar com a objectiu escurçar les distàncies “que ens puguin allunyar”. Per aconseguir el seu objectiu va dir que tenia un mètode: diàleg, empatia i imaginació.
Segons la definició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans un diàleg és una “conversa entre dues o més persones”. Aquesta és una primera qüestió important. El govern Rajoy ja ha deixat clar que pensa obrir un diàleg amb totes les comunitats per a la negociació d'un nou model de finançament autonòmic. La via multilateral, que tindria la seva culminació en la conferència de presidents al Senat, pot ser una estratègia per mirar de recompensar un sistema autonòmic en crisi tant pels seus excessos com pels seus dèficits. Però després de tot el que ha passat els dos últims anys, si no hi ha un diàleg bilateral amb Catalunya es fa difícil pensar en un punt d'entesa.
El diccionari de l'IEC defineix empatia com la “facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació amb l'objecte, grup o individu amb què hom es relaciona”. Sáenz de Santamaria ha promès negociar posant-se al lloc de l'altre i assumint que potser no té tota la raó o, el que és el mateix, que haurà de fer concessions. Aquest sí que és un canvi significatiu i radical que obre possibles nous escenaris. I per això caldrà la imaginació que ha promès i que, segons el DIEC, és la facultat d'organitzar d'una manera nova, en forma d'imatges, els materials procedents de l'experiència perceptiva anterior.
El president de la Generalitat ja ha plantejat una reunió amb el reelegit president d'Espanya. Falta posar-hi data però no pot trigar gaire. Aquesta serà l'autèntica prova de si es poden esperar resultats concrets d'aquest nou context i de si les dues parts estan preparades per a aquesta possibilitats i disposades a assumir els costos que pot comportar.
