Sense ànim de molestar...

Però ens sembla que la comprensible saturació de política que estem vivint no tan sols pot cansar i ser una mica enfadosa, sinó que pot provocar l'efecte rebot de distorsionar una mica la mirada que tenim sobre el país, en la mesura que esdevingui monotemàtica. Tenim el risc de reduir el país a la mirada política sobre el país. I potser ens convé a tots, si més no a estones, incorporar a la conversa iniciatives (educatives, socials, empresarials, culturals...) que tenen entitat i gruix –encara que no tinguin amplificador mediàtic– i que ens retornen una mirada ampliada sobre nosaltres mateixos que ens enforteix substancialment.

Vegeu, per exemple, la Fundació Alícia (a Món Sant Benet), un referent únic al món al servei de la millora qualitativa d'una activitat quotidiana com és l'alimentació. Està molt bé tot el que s'esdevé al voltant dels restaurants estrellats. Però, al final, el que compta és la vida de cada dia de la gent. I la Fundació Alícia és un centre de recerca de referència d'on contínuament surten propostes que permeten que tothom pugui menjar millor, amb independència de la seva edat o situació vital. Gràcies a Alícia, estar malalt ja no és sinònim de menjar malament i, sobretot, avorrit. I hi ha també més recursos alimentaris per complementar tractaments, i donar-los suport. Alícia ha construït, ordit en la seva activitat de recerca, un discurs sobre el menjar que no posa l'accent en determinades sofisticacions sinó en la valoració de la gent i dels productes del territori. En aquest sentit, Alícia, més enllà del seu compromís amb la tecnologia, la ciència, la interdisciplinarietat i la innovació (que en té molt, d'aquests quatre ingredients), ens recorda que només hi ha una manera que aquestes paraules deixin de ser pura xerrameca a la moda: que s'integrin en un propòsit clar que els doni orientació i sentit. Perquè tan dolent és tenir propòsits sense instruments com instruments sense propòsit.

O fixeu-vos, per exemple, en Respon.cat. És una iniciativa orientada a donar suport al desenvolupament de la responsabilitat social a les empreses escampades pel territori. Una responsabilitat que no es basa en la potència de les capacitats de comunicació de l'empresa, sinó en la discreció de vincular-la a l'especificitat de cada activitat econòmica en el seu entorn concret. En lloc d'una responsabilitat social empresarial (RSE) útil i funcional només per a les grans empreses de l'Íbex, Respon.cat promou una RSE d'empreses lligades al territori, adaptada a la seva mida i sector. Una plataforma que permet aprendre i compartir experiències de millora i transformació. Respon.cat és la confirmació que una pime no cal que faci memòries il·lustrades amb una profusió de fotografies, però que pot tenir pràctiques més responsables que moltes de les empreses que exhibeixen memòries. La RSE no necessita avui grans declaracions generalistes, sinó enfocaments adaptats i gairebé ajustats de manera diferenciada a cada realitat. I alhora oberts a dialogar i compartir des de la convicció que en RSE no es pot copiar però sempre es pot aprendre. I des de la convicció que els debats sobre el model d'empresa i el model de país estan absolutament trenats.

O tenim, per exemple, la Fundació Comtal, que fa anys que realitza un treball pacient, constant i discret al servei de la integració social i laboral de joves en situació d'exclusió, especialment quan es tracta de joves emigrants en situació de vegades simplement alegal. Contra els discursos genèrics sobre l'emigració, siguin descriptius, analítics, bonistes o criminalitzadors, la Fundació Comtal dedica els seus esforços a un treball gairebé personalitzat amb les persones a les quals atén en un context de dificultats socials, i on la normativa legal de vegades és el primer obstacle pràctic per a la recerca de solucions. Mentre uns prediquen l'obscenitat que la gent sense feina s'ha de reinventar com a emprenedors, la Fundació Comtal ofereix el primer requisit que necessiten els joves fora del sistema educatiu i laboral: proximitat, suport, acompanyament i compromís.

O tenim... podríem seguir, i omplir el diari. Només hem volgut posar tres exemples d'entre tants i tants de possibles perquè, sense ànim de molestar, creiem que la comprensible saturació política ens pot acabar distorsionant la percepció del país. I hi ha tres riscos, que hauríem de prevenir i evitar: la desconnexió entre la política corbada sobre si mateixa i la resta d'iniciatives del país; la invasió de la política com a referent únic de la vida del país, i la substitució del país per la política en l'imaginari i les converses sobre el futur. Hi ha política perquè hi ha país. I no hi ha país sense política, també. Però hauríem d'evitar parlar del país només en termes polítics i que parlar de política sigui l'única manera de parlar del país.