De set en set
Luxe per a incompetents
Sense la passivitat de l'ONU Mladic i Karadzic no haurien pogut executar la massacre
El juliol de 1995 uns 8.000 homes bosnians, adolescents i ancians, varen ser assassinats a Srebrenica, una regió de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina. Els botxins varen ser els soldats de l'exèrcit de la república de Sèrbia encapçalats pel general Ratko Mladic i el president Radovan Karadzic. Els dos criminals varen firmar la pàgina mes sagnant de la història europea des de la Segona Guerra Mundial. Però no és menys cert que sense la passivitat de les Nacions Unides, Mladic i Karadzic mai haurien pogut executar la massacre. L'ONU prèviament havia declarat Srebrenica zona segura, i la presència de 400 cascos blaus holandesos havien de salvaguardar les vides dels civils bosnians refugiats. A l'hora de la veritat, però, no varen moure ni un dit i els criminals serbis varen poder assassinar, violar i executar sense cap oposició. Només un monòlit erigit davant per davant de la porta principal de les Nacions Unides a Ginebra és el testimoni permanent que fa caure la cara de vergonya als buròcrates de l'organització quan entren i surten dels seus despatxos. En l'expedient negre de l' ONU també s'hi ha d'apuntar el genocidi hutu de Ruanda, el fracàs en la guerra de Síria o les violacions de nens pels cascos blaus, només per esmentar-ne alguns. Això sí, a l'impúdic Palau de les Nacions de Ginebra no hi falta res, cúpula dels drets humans de Miquel Barceló inclosa, regal del govern de Zapatero. Tot plegat, més de 20 milions d'euros, fons d'ajuda al desenvolupament inclosos malgastats per tapar vergonyes d'incompetents.