Opinió

opinió

El Peuat, una altra oportunitat perduda

S'han perdut mesos per negociar un model de decreixement real adient a les demandes veïnals

Barcelona ha patit durant dècades grans transformacions urbanístiques acompanyades de processos especulatius. La bombolla immobiliària semblava rebentada i ha rebrotat amb força els darrers anys amb l'activitat turística i la proliferació descontrolada d'allotjaments turístics. No en va, el mateix baròmetre municipal detecta ja el turisme com la segona preocupació a la ciutat.

El model turístic imposat ha estat un dels principals motius recents de mobilització veïnal, obligant el govern municipal a establir una moratòria d'allotjaments turístics i impulsar el pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (Peuat). Aquest pla divideix la ciutat en quatre zones: decreixement, creixement zero, creixement sostingut i zones de gran creixement i alta densitat hotelera. Per contra, la CUP-Capgirem Barcelona hem apostat des d'un inici per un pla de decreixement turístic que abandoni les polítiques de massificació turística i que no centrifugui el problema cap a barris menys cèntrics, com proposen BC i el PSC.

Durant els prop de deu mesos dels quals ha disposat el govern per negociar el Peuat, la majoria han estat temps perdut. Amb el temps a sobre, i amb el risc que la no-aprovació del Peuat obri de nou la barra lliure especulativa a la ciutat, Ada Colau fia la votació al “Peuat o barbàrie”.

El cert és, però, que s'han perdut mesos per treballar i negociar un model de decreixement real que respongui a les necessitats i demandes veïnals. Si això no ha estat possible és responsabilitat exclusiva d'un govern que ha preferit abocar tothom al límit del termini en lloc de treballar consensos amb l'esquerra del consistori. Tot i això, alguns canvis de mínims exigits per la CUP-Capgirem han estat acceptats, com per exemple la inclusió de Sant Antoni, Hostafrancs i el Poblenou a la zona de decreixement. Malgrat tot, el Peuat avui queda lluny de les reivindicacions de decreixement que la CUP-Capgirem va proposar en les al·legacions a la versió inicial.

Finalment, cal recordar que a banda de les molèsties i despeses públiques que genera la massificació turística, l'hoteleria és el sector econòmic amb més precarietat. És per això que continuem apostant per la transformació econòmica de la ciutat que abandoni la massificació turística i el reinflament de la bombolla immobiliària que ha situat els preus de lloguer d'habitatge a nivells superiors al 2007, i que permeti generar ocupació de qualitat que no aboqui les treballadores a la precarietat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.