Per golejada

Tant o més important que el contingut dels discursos que la cúpula del govern català va fer ahir a Brussel·les, és com i on els va fer. Ahir era molt important el contingut, però també el continent. Puigdemont, Junqueras i Romeva es van plantar a la seu del Parlament Europeu, al cor d'Europa, i es van explicar. I ho van fer amb normalitat. “Ni a exigir ni a reclamar, hem vingut a explicar-nos, a presentar els nostres arguments. I a fer-ho sense intermediaris, sense distorsions”, va resumir Romeva. I és el que van fer. Explicar-se i interpel·lar Europa (“Europa no podrà mirar cap a una altra banda”, va dir Puigdemont), malgrat els impediments grotescos, còmics, irrisoris, absurds, mesquins, dropos, pocatraces, sapastres i poc democràtics d'aquests darrers dies del govern espanyol. Va ser una victòria política en tota regla, un gol per l'escaire. El govern català es va explicar amb tot respecte i normalitat mentre Rajoy a Espanya feia (tornava a fer) un ridícul espantós, aquest cop exigint el castellà al web de la Generalitat, on ja hi és. Si algú ahir esperava alguna sortida de to, s'equivoca. Els tres tenors van fer el que havien de fer. Un repàs al com i el perquè de la situació a què ha arribat Catalunya (recordant la sentència del TC sobre l'Estatut, la de l'“aquí empezó todo”), fent una reivindicació de la contribució que Catalunya ha fet a Espanya en la seva història recent, i de la nostra vocació europeista i, és clar, un repàs a la greu situació en què es troba la política catalana, no només davant un no taxatiu i constant del govern espanyol sinó també sotmesa a la utilització i “persecució en tota regla” per part del poder judicial. El relat, que Junqueras va ajudar a brodar posant en relleu les dades econòmiques sobre Catalunya, va ser el que tocava. I l'objectiu de tot plegat em sembla que el va resumir Puigdemont dirigint-se a Europa: “Jutgin vostès si l'actitud del govern espanyol és normal, si és acceptable i si és pròpia d'un estat seriós i realment democràtic.” Clar i català. Sense estridències, en un to assossegat. Com tocava. Els nervis, ahir, anaven a càrrec del govern espanyol. En té motius.