Contesta a Joan Ribas

Girona ha aplicat en els dos darrers mandats (Puigdemont, Madrenas) un pla de mobilitat que incloïa la construcció d'un parell de carrils bici. També el ple va aprovar per unanimitat una moció de Mou-te en Bici que exigia més actuacions i més ràpides per a la millora de la mobilitat en bicicleta a la ciutat. Fins ara només s'han realitzat un parell d'actuacions destacables: un carril bici sota el viaducte del tren, que ha permès arranjar aquell espai degradat, i on efectivament s'han col·locat semàfors i d'altra senyalització necessària per donar certa seguretat als usuaris de la bicicleta. L'altra, la continuïtat del carril bidireccional del carrer Santa Eugènia fins al carrer Nou.

En Joan Ribas, no en té la culpa d'haver cregut que el progrés anava o va associat a l'automòbil, en Joan va viure el boom del cotxe, on tothom creia que era el rei dels carrers. En Joan no sap, perquè ningú li ho ha explicat a bastament, que les bicicletes tenen prioritat als carrils bici davant dels vianants, i que als països del nord d'Europa les bicicletes tenen el seu espai reservat.

Els ciclistes tenen dret a circular amb seguretat per carrers, viles i ciutats, i cada vegada que ho fan aporten guanys a la ciutat, en formes diferents: salut, silenci, descontaminació, baixos costos, agilitat, poca ocupació de l'espai urbà, i una ciutat neta, culta, rica... ha d'incorporar la bicicleta com un eix bàsic de la seva mobilitat. No tenim la legislació ni la formació adequada a les escoles i als mitjans. Els reglaments i ordenances són antiquats, manca una educació vial per a ciclistes i per a la resta d'usuaris de la via pública, als quals un nou vector modifica les velles circumstàncies del trànsit. La bicicleta ha tornat amb força per quedar-se, i ens hi haurem d'adaptar. Tots hem de fer un esforç: govern, usuaris, vianants, conductors de cotxes i motos.

A Girona s'ha de resoldre el vell paradigma de l'N-II. La Gran Via i la carretera de Barcelona han d'esdevenir eixos bàsics de mobilitat sostenible. Les autopistes per a bicicletes ja són una realitat nord enllà. En definitiva, prou cotxes dins les ciutats, millor transport públic, més vianants i més bicicletes, i sí, Joan, et compro la proposta: reduir la velocitat a les ciutats a 30 km/h. Hi guanyarem tots.