Maniobres

Pocs dies abans del 9-N l'exèrcit espanyol va enviar avions militars per fer vols rasants sobre Catalunya. És aquest, el nivell metafòric. Ara, en plena operació post-retro-diàleg i enmig d'una fase en què l'espanyolisme enyora aquella consuetudinària zona de confort que només sembla trobar en la violentació, l'exèrcit ha comunicat als ajuntaments de Girona i Celrà que dilluns vinent farà maniobres militars en aquests dos municipis. És aquest, el nivell metafòric, que rima amb el llenguatge verticalment tangencial promogut per un PP disposat a “recuperar las instituciones catalanas”. Déu no juga als daus. Per això no és atzarós ni casual que l'exèrcit hagi triat Celrà per fer aquestes maniobres. Es tracta d'un municipi governat per la CUP. Un bastió en tota regla, vaja.

Al llibre Los elementos del periodismo, Bill Kovach i Tom Rosenstiel exposen que a Polònia, durant l'etapa agònica de la dictadura comunista, els ciutadans van idear un sistema de protesta pacífic i molt original: treure el gos a passejar just a dos quarts de vuit de la tarda, l'hora en què començava l'informatiu nacional de la televisió. Era una manera de fer arribar un missatge clar al govern de Jaruzelski, que havia implantat la llei marcial: “No us creiem. No us seguim.”

I m'imagino el Celrà de dilluns vinent: un formigueig de gent causalment casual, passejant el gos, fent esport, xerrant, vibrant amb una ocupació de normalitat. Gent que sap fins a quin punt la maniobra de la dignitat és necessària per refusar l'enèsima metàfora d'aquesta amenaça que ja és, en si mateixa, una execució de l'amenaça. Dilluns, sí, vull desfilar pels carrers de Celrà, igual que cada dilluns, quan vaig a buscar la meva filla a dansa. Però dilluns, a un pas més decisori.