Igualtat per avui, dignitat per demà

Avui, dimecres 22 de febrer, és el Dia Europeu de la Igualtat Salarial entre homes i dones. S'ha fixat aquesta data ja que simbolitza els dies que les dones treballen de franc des d'inici d'any en comparació amb la retribució dels homes.

Els estudis deixen palès que les dones guanyen en termes anuals entre un 16% i un 26% menys de salari que els homes. Aquesta és la bretxa salarial més alta des del 2008.  Altres dades que evidencien aquesta xacra és que  la gran majoria de persones que treballen a temps parcial, un 75%, són dones. Aquestes manifesten que no ho fan com a tria, sinó perquè no han trobat cap altre lloc de treball, o no tenen possibilitat de conciliar els horaris familiars amb els laborals.  D'altra banda, durant molt de temps es va atribuir els salaris inferiors a la menor formació de les dones. A hores d'ara aquest argument ja no serveix. El 60% dels estudiants que surten de les universitats són noies. Després de molts anys d'avenços incontestables i de clares conquestes de les dones en el món laboral i que cal reconèixer, la bretxa salarial, més gran que mai, és un repte pendent que existeix arreu del món.

Els països on la bretxa és menor són aquells que entenen la cura de les persones dependents com assumptes comunitaris que assumeix el conjunt de la societat. Estem parlant de països com ara Luxemburg, Itàlia, Bèlgica, Eslovènia i Suècia. Són països que destinen recursos públics a la cura dels infants, de les persones grans i dels dependents, de manera que dones i homes disposin del temps necessari, suficient i igual per destinar a la vida laboral i a la personal.  L'assumpció repartida dels treballs no remunerats és la clau de la igualtat d'oportunitats a l'hora d'aconseguir un lloc de treball, però també de la projecció de la carrera professional, de l'oportunitat de formar-se i reciclar-se, d'accedir a millors llocs de treball. Les empreses que, mitjançant l'aplicació dels plans d'igualtat, demostren que tenen plantilles equilibrades amb homes i dones a tots els nivells de producció, gestió i presa de decisió ens marquen un camí a seguir. Un camí que ens porta a un món no ideal però sí més just en què dones i homes treballen igual amb un salari igual. Perquè la desigualtat salarial, molt especialment en les escales salarials més baixes, no només situen avui les dones al llindar o a dins de la precarietat, sinó que les aboca a la pobresa al final de la seva vida. En aquest moment en què plantem els pilars de la nova societat que volem,  treballem ja,  de manera cooperativa amb empreses, ens locals i sindicats, en els plans d'igualtat a les empreses i les institucions, en la formació de les persones responsables de la gestió dels recursos humans que han d'obrir la porta a la igualtat. Sense oblidar els serveis públics que necessitem i volem per garantir el dret al treball de tots i totes, en igualtat de condicions salarials i horàries. Per poder crear la riquesa que volem redistribuir, amb la certesa que un paisatge laboral igualitari avui és el millor horitzó de dignitat per demà.

I és que la igualtat no és només un dret fonamental, sinó que ha de ser l'eix vertebrador d'una societat moderna que aspira a la justícia i la cohesió social.