Demanem ser escoltats

La nostra benvolguda consellera de Treball, Afers Socials i Famílies té raó: els treballadors/es de la Llar Infantil Nostra Senyora de la Misericòrdia som uns aprofitats que només fem soroll per demanar una millora en les nostres condicions laborals. Ens ha descobert, raó per la qual no cal que amaguem més les nostres cartes i mostrem amb claredat quines són.

Per començar, demanem ser escoltats com a tècnics que som en un afer que afectarà no pas poc el nostre quefer diari. També ens plauria que fes cas de les recomanacions emeses pel Síndic de Greuges després de la seva visita al centre, i també de les que fan les Nacions Unides pel que fa al benestar dels infants. De la mateixa manera, demanaríem que escoltés a priori i no a posteriori les mocions parlamentàries aprovades el proppassat 9 de febrer.

També ens semblaria adequat que s'escoltessin a si mateixos i als seus tècnics quan diuen que els menors tutelats manifesten un major benestar en centres petits (El Punt Avui, 11/06/2016), sense fer trampes al solitari dient que un centre d'acolliment és una altra cosa. Volem que tant ella com el director general de DGAIA, el senyor Ricard Calvo, facin memòria. Els podríem ajudar, a recordar o saber, que el motiu de la separació de nois i noies, l'any 1997, no va ser a causa d'unes obres que es van posar a licitació el 2005, sinó a causa dels conflictes que es van produir.

Ens agradaria també que comprovés per ella mateixa la viabilitat d'un projecte que defensa des de lluny, i que ens digui que les interferències entre les dues institucions seran mínimes. Sobretot tenint en compte que el model de gestió podria ser molt diferent. I que ja de passada ens expliqués com és que s'aborda un problema d'avui amb una mesura d'ahir. També ens agradaria saber com és que la licitació del nou centre s'ha acabat fent sense tenir en compte els criteris que es van aprovar en la moció parlamentària abans citada.

Per a nosaltres mateixos en realitat demanem poca cosa. Que s'apliquin les lleis que pertoquen, que s'apliquin les mesures correctores dels riscos psicosocials i el projecte educatiu marc impulsat per vostès mateixos. Aquestes i no pas d'altres són les millores laborals que demanem, per bé que diríem que ja les hauríem de tenir. Però per a qui realment demanem coses, no ho hem d'oblidar, és per als infants i adolescents dels quals la Generalitat és responsable i dels quals nosaltres tenim la cura diària, i que pensem que seran els veritables perjudicats del que creiem un despropòsit. Però potser la llista de necessitats seria mereixedora d'un altre article per la seva extensió.

Diu Zenó d'Elea que la naturalesa ens ha donat una boca i dues orelles per ensenyar-nos que és més important escoltar que parlar. Som tot oïdes.

P.D. La demagògia la deixem per a algú altre.