Opinió

Vuits i nous

Professors de FEN

“Quaranta anys després, si un fa mala cara, l'altre la feia excel·lent

Gairebé cada dia veig pel carrer un antic professor de l'assignatura escolar que anomenàvem FEN per reducció de Formación del Espíritu Nacional, l'exaltació de Franco i dels Principios Fundamentales del Movimento. D'altres, més malignes, en deien FEMS. El que veig pel carrer no em va tocar de professor, però en va ser d'amics meus més joves. Fa cara d'amargat i ressentit. Jo em refio molt de les cares. Per a vostès les cares no són indicatiu de res? Aquest home milita en el partit que menys està per bromes de tot l'arc parlamentari i extraparlamentari i només es tanca a casa i no se'l veu pel carrer per Sant Jordi i l'Onze de Setembre.

Quan es va passar de la dictadura a la democràcia es va plantejar què se n'havia de fer de l'assignatura de FEN i, sobretot, dels mestres que la impartien. El president Adolfo Suárez va tenir una idea genial que jo no sé per quin motiu no és aprofitada pels que afirmen que l'actual sistema polític no deixa de ser una derivació de l'antic: va proposar que els professors de FEN passessin a glossar la Constitució. La transició perfectament il·lustrada: un trànsit. “De la llei a la llei.” No sé si la proposta va tirar endavant. Diria que la majoria d'antics professors de FEN van ser agraciats amb una jubilació anticipada. El que jo veig pel carrer es troba en aquest cas. Fa quaranta anys que només passeja. L'exercici no li prova perquè, com dic, fa molt mala cara. El sol de la Rambla no li anima el rostre ni ara que s'acosta la primavera i tothom, al mateix carrer, comença a somriure i a treure's les arrugues del front. Primer projectava el seu ressentiment a la Constitució que va derogar els Principios en els quals creia. Ara el projecta sobre els que reneguen de la Constitució. Podria manifestar-se content i solidari, però és que els que reneguen de la Constitució que ell també abomina s'han fet independentistes. Molts havien estat alumnes seus. Tots han contribuït a pagar-li aquests anys de jubilació peripatètica. Ni una expressió d'agraïment. Ja ha calculat que si tornés l'assignatura de FEN seria cridat de nou a files? No és veritat perquè ara es trobaria a la retreta per imperatiu d'edat, però no se li poden negar les ganes de treballar, si pogués.

El meu professor de FEN es deia Mariano Isasi Gordon, i acaba de morir a Palma, on s'havia retirat amb la família ja el 1973. Era prou llest per entendre que els continguts de l'assignatura que defensava trontollaven i per buscar-se una sortida. Un dia me'l vaig trobar per Palma. Feia molt bona cara. Llegeixo a l'esquela que fins a la seva mort i durant vint anys havia estat el gerent i administrador de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dependent del govern autonòmic, de dretes o d'esquerres.