Opinió

De reüll

Ni de conya als museus

Algunes festes privades en institucions públiques són un escàndol

Per anys que passin, i ja en són tres, el MNAC tindrà l'historial tacat per haver acceptat un xec en blanc d'una família índia que va llogar l'edifici sencer per fer-hi un casament. El museu més important del país va estar tancat durant tot un dia per satisfer el caprici d'un milionari. L'apropiació privada de les seves instal·lacions va crear malestar, però el debat, incòmode, es va tancar de pressa. Fa temps que el poder econòmic interfereix en la gestió dels equipaments públics, escanyats com estan per les retallades. L'ètica i l'estètica es posen les mans al cap cada vegada que una marca projecta el seu logo en un monument (ha passat al conjunt històric de la plaça del Rei) o munta un mercat dels seus productes en un espai singular (un concessionari de cotxes al pavelló Mies van der Rohe). Qui en sap un niu, d'aquests perversos usos, és Santos M. Mateos, expert en patrimoni cultural i comunicació, i professor de la Universitat de Vic, que està recopilant casos en el seu bloc: www.comunicacionpatrimonio.net . Si hi entren, veuran dues imatges recents d'escàndol. Una és de la festa d'una empresa al Rijksmuseum d'Amsterdam, amb els convidats ballant una conga a tocar d'obres mestres de Vermeer i Rembrandt. L'altra mostra una llarga taula parada com les dels carrers que estan de festa major però dins del Museu de Barbastre. Els comensals mengen i beuen a un pam dels retaules medievals. Si no van quedar enllardats va ser de miracle.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.