Full de ruta
Una mica de bellesa
A ‘Solo pido un poco de belleza', Bru Rovira mira més enllà dels tòpics de la marginalitat i evita el tremendisme
Fent-ho constar a la manera d'una recomanació post-Sant Jordi, he llegit en un instant que va durar unes hores Solo pido un poco de belleza, llibre en el qual el periodista Bru Rovira, amb una estructura novel·lesca, reuneix les històries de diversos habitants del Gòtic barceloní que en part va explicar fa més de deu anys en cròniques publicades a La Vanguardia. Històries de persones (pràcticament convertides en personatges) fràgils que, assistides per serveis socials, són víctimes d'elles mateixes (com ara del seu alcoholisme, de les seves males decisions) i/o d'una societat injusta que les ha exclòs o condemnat a la precarietat. Això últim sobretot en el cas de les dones, una de les quals, una minyona de rics a qui no pagaven la Seguretat Social i que, un cop no va poder treballar més, va aprendre a llegir fins a parlar de la vida citant les novel·les de Tolstoi. Rovira, que mira més enllà dels tòpics de la marginalitat i evita el tremendisme, no els redueix a una sola peça feta de misèries, i sempre hi capta la complexitat humana. Fins i tot en els pitjors casos hi ha una dignitat, que el periodista percep amb el seu humanisme. És conscient que a vegades amaga part de la dura veritat per deixar pas a la bellesa. Aleshores recorda que va ser per això que Plató va condemnar els poetes, però té present que el novel·lista Coetzee va contradir el filòsof amb el convenciment que la bellesa és una veritat en ella mateixa. Una veritat que ajuda a viure.
En un dels capítols, titulat El bando de los poetas, parla de Ramon, que, havent caigut de nou en l'alcoholisme, sent que és una desferra humana, una càrrega social, i manifesta el desig de morir aviat. Ho fa en una reunió als serveis socials en què un altre dels assistents vol reconfortar-lo amb la seva amistat. Aleshores, amb els ulls il·luminats, diu que li agradaria pintar les muntanyes de Montserrat. I viure al camp, en una cabanya senzilla, amb l'amor d'un animal i cultivant un hort: “Només demano una mica de bellesa.” Sovint necessitem només això: una mica de bellesa.
