Una broma de segona

Estem a cinc dies del dia més important per al Girona de futbol en els seus 87 anys d’història. Hauríem de parlar de futbol, de tàctica i com a molt, si volen, dels famosos maletins. En canvi, estem parlant d’insults i menyspreu d’un jugador cap a la seva afició. S’imaginen que diumenge quan els jugadors saltin al camp el públic, o una part d’ell, opti per xiular l’equip? Seria una imatge més que contradictòria. El vestidor ahir va sortir al pas amb un comunicat que no va convèncer ningú. Eloi Amagat va pagar els plats trencats i sense tenir-ne cap culpa va haver de sortir a defensar l’indefensable i aclarir el que va passar al bus del Girona arribant al camp del Nàstic. És un error insistir que anava per un grup d’amics, perquè si fos així no hi hauria cap problema a identificar el jugador que profereix els crits i que ens digués els noms dels cinc amics a qui anaven dirigides les ofenses. El club podria haver actuat amb exemplaritat. Defugir el que fan la resta de clubs d’aquesta lliga anomenada de les estrelles i si fa falta fulminar ahir mateix el jugador autor dels insults i menyspreus. En un vestidor es diuen bestieses de l’alçada d’un campanar, però en aquest cas s’ha ferit el bé més preuat d’un club com és l’afició. Un jugador professional no pot ser que no entengui l’esforç que fan 1.800 persones per un diumenge amb calor de platja invertir-lo a fer 300 quilòmetres per anar a veure 90 minuts de futbol amb la il·lusió de veure el partit que podia convertir el seu equip en equip de primera. Només falta un punt i potser sense fer-lo també s’acabarà assolint el somni anhelat que s’ha tingut a tocar massa vegades aquestes darreres temporades. No sé si el comunicat d’ahir és suficient per calmar els ànims dels aficionats del Girona perquè Montilivi sigui una sola veu i empènyer l’equip cap a primera. Tinc ben a prop familiars de 80 anys que amb fred i pluja van a veure els partits i el menyspreu d’aquestes paraules fa mal només sentir-les. Són professionals, però l’episodi viscut fa prendre forma a la visió de mercenaris que tenen molts del futbol, on canviar de samarreta és una qüestió de diners i els sentiments queden en un segon pla. En canvi, l’aficionat ho és per devoció i alguns ho són per orgull de ciutat. El Girona acabarà sent equip de primera, perquè ho serà, però la broma de diumenge és una broma de segona.