Opinió

Full de ruta

López Raimundo

Sí, tenint present una persona concreta, la cançó pren una dimensió col·lectiva: “Tots els que lluiten i que, com tu, calladament treballen”

No puc dir que vaig assistir a cap dels últims concerts de Raimon al Palau de la Música. No perquè no tingui una altíssima estima a un cantant del qual tinc unes quantes cançons impreses al cor de la memòria. Senzillament, i a la vegada estranyament, em va passar per alt comprar una entrada. I és així que em vaig conformar veient i sentint el seu últim concert, bellíssim i tan serenament emotiu, a través de TV3. El cas és que una de les cançons que, entre tantes, m’agraden especialment és T’he conegut sempre igual com ara, que va arribar poc abans dels bisos i precedida de la versió en català de Te recuerdo Amanda. Un cop va acabar de cantar Et recorde Amanda, Raimon va explicar les circumstàncies en què va conèixer el tema de Víctor Jara, fer-lo seu i intentar propagar-lo a les acaballes de la dictadura franquista: una estada al Xile del govern d’Allende, una revelació fulgurant de la bellesa d’aquesta cançó que va voler fer seva duent-la a la pròpia llengua, una nova ensopegada amb la censura franquista que, deixant passar primer l’enregistrament en un disc, va prohibir-ne la presentació en descobrir qui era el cantant xilè. Tot seguit, va presentar T’he conegut sempre igual com ara, sense nomenar-ne el títol, com un homenatge a tots aquells que van lluitar en clandestinitat contra la dictadura.

Em va estranyar que Raimon no digués que la cançó va inspirar-la, i per això hi està dedicada, Gregorio López Raimundo, líder històric del PSUC que va viure i lluitar molts anys en clandestinitat contra el franquisme: “Els cabells blancs, la bondat a la cara, els llavis fins dibuixant un somriure.” Però potser encara més que no hi fes referència el comentarista de TV3, que va dir que, amb aquesta cançó, Raimon expressava la seva solidaritat amb els que han lluitat i encara lluiten per les llibertats. Sí, tenint present una persona concreta, la cançó pren una dimensió col·lectiva: “Tots els que lluiten i que, com tu, calladament treballen.” No oblidem, però, els noms dels comunistes que van lluitar contra el franquisme.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a