Keep calm
Capdevila
El seu darrer llibre, ‘La vida que aprenc’, acaba sent un text testamentari on ens dona, i seguirà donant, exemple
“El rei del mando és una espècie en vies d’expansió. Precisament per la sensació que tenim tots que el món s’acaba, necessitem tenir alguna cosa on agafar-nos. l no hi ha millor manera de tenir la paella pel mànec que agafar ben fort el comandament a distància.” Ho escrivia Carles Capdevila, que empeltat de l’esperit mil·lenarista que es vivia als EUA, va promoure el llibre col·lectiu: El món s’acaba, com superar el 2000, que bevia del programa que fèiem a Catalunya Ràdio. Va ser Màrius Serra qui em va suggerir, tan encertadament, que en Carles seria un bon fitxatge per al programa. El rei del mando, un espai de crítica televisiva, i Part Aventura, sobre tenir fills i educar-los, dues de les seves dèries, van ser les dues seccions que hi va fer, fins que Antoni Bassas el va fitxar per dirigir l’APM, després de Xavier Bosch. I fins que Toni Soler el va fitxar per Malalts de tele. Capdevila imparable, generador de mil idees, i sobretot capaç de dur-les a la pràctica. Darrere de mil projectes, motor i esquer. Tocat pel geni i enginy, sardònic, mordaç, implacablement intel·ligent i capaç de tirar endavant, amb nas, estirat per una força especial. No el podies seguir. Perquè a més era d’aquelles persones que saben dir que no, desprendre’s del que els destorba, triar i decidir quin serà el seu objectiu, la seva pròxima fita. Superant deu mil obstacles, serà sempre en el record de tants lectors, dels seus llibres, d’aquest diari, de tots els altres en què va col·laborar i del que va dirigir i fundar: l’ARA. I encara amb aquesta capacitat per pivotar aprofundint en allò que incideix en l’esfera de l’educació, omplint arreu quan en feia xerrades, i encara durant el càncer que se l’ha endut vertiginosament, sobre la malaltia, sobre la cura i la gent que ens cura. Sobre la cura i l’estima que ens hem de tenir i amb què ens hem de tractar. El seu darrer llibre, La vida que aprenc, acaba sent un text testamentari on ens dona, i seguirà donant, exemple. Com escriu un altre osonenc genial, Jordi Lara: el riu baixa desanimat
