opinió
Tenen calor els independentistes?
Des de l’Estat, s’ha barrejat la justícia d’ofici amb la persecució
No és fàcil d’aclarir. Els que verdaderament ho senten i tenen responsabilitats en la representació del primer acte d’aquesta mena d’òpera en dos o tres actes, preparant-se per a la presentació amb caràcter d’estrena el proper 1-O, primer d’octubre, com ja és del domini públic, no tenen temps de tenir-ne, de calor. Mai –i dic mai després d’haver repassat dos-cents anys d’història de Catalunya, cercant esdeveniments que poguessin afectar la totalitat del poble català amb la intensitat que estan tenint els preparatius d’aquest. S’ha de reconèixer que els mitjans de comunicació han canviat totalment els procediments– no hi ha hagut a la nostra terra un fet polític, administratiu, econòmic, geogràfic i humà, amb l’arrelament que ha assolit des de fa setmanes el referèndum.
Els preparatius, boicotejats obertament pel govern de l’Estat, amb la vergonyosa ajuda de diverses institucions estatals jurídiques, tenen alts i baixos. Les persecucions a polítics d’alt nivell, exgovernants i actuals, fan la impressió d’una cacera del senglar. S’ha barrejat la justícia d’ofici amb la persecució, i les vergonyoses desaparicions de fons de les estructures administratives s’han barrejat amb les famoses i desgraciades comissions. La participació en aquestes, iniciada farà uns 75 anys, quan Catalunya lentament començà a desplegar-se i la resta de la península, amb un sentit de mimetisme i d’enveja, no ha distingit i respectat classes socials o bé regions costaneres o de terra endins. Robar amb corbata i vestit fosc ha estat una mena d’esport per al qual no calia preparació atlètica, gimnàstica o habilitat determinada, Si es remenaven diners estatals o bé municipals o de mil i una mena, havia nascut arreu “el tres per cent”.
Bona part de les xifres que s’han mogut, que no m’atreveixo a citar, han estat de manera escandalosa, pel frau dels impostos. Arreu hom cercava un bon gestor, hàbil a trobar mancances a les lleis i forats per defraudar. Hi ha hagut vertaders artistes en aquest treball de camuflatge d’impostos. Qui és que no ho ha fet alguna vegada? Doncs bé: començant en aquest nivell d’anar per casa, fins a les grans operacions d’inversions d’obra pública. A Europa, no som els únics, naturalment.
El govern estatal està fent un desplegament de mitjans mai vist i a cada pas que fa el president Puigdemont responen amb una llei restrictiva per a algun sector econòmic català. Estem entrant en una voràgine perillosa que podria esclatar i ferir molta gent. He començat preguntant si tenia calor l’elenc català. Ha de ser fastigós. La cosa infecta sumada a la calor produïda pot provocar un infart o altres afeccions. Vaig preguntar a un dels que més es mouen. Em va dir: “Calor? Posats en feina no en tenim, de calor. Saps per què? Perquè la calor som nosaltres!” No és fàcil d’entendre: calor! Quina calor?
