A la tres
Equidistàncies trampa
“L’1-O és la via perquè les esquerres puguin aplicar les seves polítiques de forma real a Catalunya
A menys de dos mesos de l’1-O mantenir el relat unionista que el referèndum d’autodeterminació no es farà a Catalunya és més un acte de fe que un fonament sustentat en evidències. Convençut com estic que el dia 1 d’octubre hi haurà referèndum, crec que el gran repte polític al país es generarà el dia 2 d’octubre si guanya el sí. No tinc cap dubte que l’endemà de l’1-O l’unionisme no acceptarà el resultat. Però resulta cada cop més incomprensible determinades equidistàncies existents en algunes elits dels comuns. Perquè la implementació d’una victòria del sí no és cap fet nacionalista. Suposa la capacitat del Parlament d’activar lleis tan importants com la de pobresa energètica, d’emergència d’habitatge, o l’aplicació de taxes com la dels bancs, nuclears o la de les operadores de telefonia per impulsar la indústria cultural del nostre país. Totes, mesures en què aquesta esquerra està d’acord i que el Tribunal Constitucional ha suspès. Independitzar-se no ja de l’Estat espanyol sinó de les imposicions d’un Constitucional que no permet ajudar la ciutadania amb menys recursos i que està instrumentalitzat pels poders polítics i oligàrquics no hauria de ser cap problema per a ningú que es digui d’esquerres. Per això entenc la valenta discrepància de dirigents com Albano Dante, David Companyon o altres que no es veuen amb cor de dir a la ciutadania que el que toca és acatar decisions antisocials fins no se sap quan es pugui desallotjar del poder el PP. I és que hi ha equidistàncies que són una trampa incomprensible. Perquè els comuns haurien de tenir present que l’independentisme no és l’enemic, sinó la via perquè les esquerres, almenys quan siguin majoria, puguin aplicar les seves polítiques de forma real a Catalunya. L’equidistància provocada per no sé quina malfiança cap a l’independentisme només suposa acatar les imposicions oligàrquiques actuals i subordinar-se a un ordenament jurídic que no permetrà mai a un hipotètic govern d’esquerres fer polítiques socials efectives des d’una autonomia encotillada i tutelada.
