Opinió

Ombres d’estiu

Ressonàncies en el present

“‘Anna Karènina’ és una novel·la que conté el retrat d’una època passada, relativa a un país distant, amb ressonàncies en el present i amb tota la força narrativa de Tolstoi

Havent arribat a les 800 de les 877 pàgines d’Anna Karènina i, sospesant el llibre amb un munt de pàgines doblegades per no subratllar-les, em sento arrossegada per la força narrativa de Tolstoi, commoguda pel seu humanisme, i contenta d’estar a punt d’acabar una novel·la que conté el retrat d’una època passada, relativa a un país distant, amb ressonàncies en el present. Les discussions sobre la conveniència o no de la mecanització dels treballs agrícoles semblen remotes, però continuem pensant sobre l’ús de les tecnologies. La relació entre l’individu i la societat, en relació amb la participació en la vida pública, segueix ocupant-nos, encara que les formes polítiques de la Rússia encara tsarista són diferents a les actuals. Hi ha l’oposició entre les formes de vida al camp, lligat al vincle amb la naturalesa, i a la ciutat, sotmesa a la representació social. He trobat pàgines a Anna Karènina amb crítiques a la burocràcia, a les concessions de l’estat a una casta privilegiada, fins i tot als beneficis dels banquers. També s’hi parla de les potències dominants que sotmeten altres països afirmant, a més, que hi duen una cultura superior. D’altra banda, és clar, hi ha els moments de la vida sublim, sigui en la joia del treball compartit en la sega dels camps, en l’experiència estètica, en la plenitud de l’amor-passió, que també du al dolor. I, sí, el fet d’afrontar la mort. Aquesta novel·la immensa és inabastable. Només, potser, he volgut convidar a llegir-la (o a rellegir-la) amb la convicció que, com jo ho he sentit, llegiran pàgines que els hi semblaran destinades.

Dues coses més. A Anna Karènina es parla molt de les desigualtats socials, de les condicions de vida dels pobres i del seu poc accés a l’educació i la sanitat. Tanmateix, en parlen homes benestants que, en el millor dels casos, concedeixen que hi ha d’haver reformes favorables als menys privilegiats. Altrament, essent una qüestió que palpita en tota la novel·la, fins i tot hi ha una conversa de saló en què es discuteix d’una manera explícita sobre la desigualtat que pateixen les dones. L’emancipació femenina. Només, però, ho fan homes, alguns dels quals defensen l’emancipació i els drets femenins. Tolstoi encara no fa atenció a la veu pròpia dels pàries que emergien com a subjecte revolucionari. Pel que fa a les dones, la seva veu tot just balbucejava, com ara en el lament de Karènina.