Full de ruta
Roma encara no paga
Si ens desviem del nostre objectiu amb foteses o distraccions no hi arribarem
Tan desprestigiada que està l’escola que vam patir en el franquisme –que, per cert, no ens va tornar uns defensors a ultrança de la unió d’Espanya– que no ens adonem de les moltes coses útils que hi vam aprendre. Jo recordo de tant en tant algunes de les faules i històries que apareixien en l’Enciclopedia Álvarez, que encara es pot trobar avui dia en algunes llibreries de vell.
Hi ha dos ensenyaments que em semblen molt pertinents en els temps que corren. El primer deriva d’una faula: aquests eren dos àrabs que anaven de pelegrinatge a la Meca. Al mig del camí els surten uns gossos al pas i comencen a bordar-los. Un dels àrabs continua el seu camí, sense fer-ne cas; però l’altre s’atura i comença a tirar-los pedres. Al cap d’un any, explica la faula, l’àrab retorna del seu pelegrinatge a la Meca i troba el seu company, encara tirant pedres als gossos. La reflexió moral era que si ens desviem del nostre objectiu amb foteses o distraccions mai no arribarem a la nostra fita. Crec que el missatge és ben clar, oi? I no només ara, sinó els últims mesos, quan tots els que volen aconseguir que Catalunya sigui algun dia una república independent s’embrancaven en discussions que ens portaven directament pel pedregar.
L’altre ensenyament no és una faula, sinó un episodi històric. Tot i que, tenint en compte els anys que fa que va succeir, ves a saber com devia anar. Em van explicar a l’escola que Viriat era un pastor lusità (és a dir, que vivia en el que ara és part de Portugal i Extremadura) que es va rebel·lar contra els romans. Sembla que els romans, desesperats perquè no hi havia manera de sotmetre’l, van prometre a tres capitans seus que els farien rics si treien Viriat del mig. Un cop assassinat el líder, els capitans van anar a cobrar la recompensa i, segons la llegenda, els romans se’ls van treure de sobre amb aquestes paraules: “Roma no paga traïdors.” Que cadascú tregui les seves conclusions. Jo, pobre de mi, que treballo en un diari al qual alguns han volgut donar lliçons de periodisme, ho entenc perfectament.
