Full de ruta
Mira que n’és, de fàcil
Mira que n’és, de fàcil, solucionar la qüestió catalana, només cal que ens deixin decidir el nostre futur
Mira que n’és, de fàcil, o ho hauria de ser si a l’altra banda no hi hagués l’Espanya que hi ha, reconèixer que Catalunya és una nació històrica, per tant, un subjecte polític que té tot el dret a decidir el seu futur. Mira que n’és, de fàcil –o ho hauria de ser–, un cop acceptada aquesta inqüestionable realitat política que, a més, té un gran suport popular, acordar un referèndum d’autodeterminació vinculant. Mira que n’és, de fàcil –o ho hauria de ser–, celebrar aquest referèndum, que la gent s’expressés lliurement, com ha fet tantes vegades i com és normal en qualsevol democràcia. Mireu el cas d’Escòcia.
Mira que n’és, de fàcil –o ho hauria de ser–, però l’Espanya del segle XXI viu en temps més pretèrits actuant com sempre. Imposant la força del seu govern, ara ja no amb l’ajuda de l’exèrcit, sinó d’una justícia usada a consciència com a braç armat, que deixa d’actuar de manera independent, com mana, justament, la Constitució que també esgrimeixen. Una Espanya que no escolta, que no ofereix alternativa al clam de milions de catalans a qui va fer un cop d’estat quan l’any 2010 va destrossar el seu Estatut. Una Espanya que sovint també fa veure que escolta, però llavors només proposa comissions al Congrés de futur incert i perspectives magres o que ho fia tot a fer fora el PP del govern, quan sap perfectament que mai hi haurà la majoria suficient per canviar-ho tot. Una Espanya que prefereix l’estratègia de la por i l’amenaça judicial i policial i que no ha deixat cap més sortida al govern de la Generalitat i al Parlament.
En tot cas, ja tenim aquí la nova legalitat. És ben vigent i amb la seva empara els catalans podran votar el dia 1 d’octubre. Mentrestant, i davant l’ofensiva antidemocràtica espanyola contra els catalans, el que continua sobtant més és el silenci de la intel·lectualitat espanyola i, sobretot, d’una Europa que fa bandera de la defensa dels drets humans, però que, en realitat, prefereix mirar cap a l’altra banda. Fins que la realitat els desbordi a tots plegats. El dia 1 d’octubre és la data.
