Opinió

Tribuna

La gran campanya

“La qüestió és: serà capaç l’Estat, amb tot el seu poder hostil, d’ofegar una campanya que empenyen milions de ciutadans?

Demà comença oficialment una de les campanyes electorals més insòlites de totes les viscudes a Catalunya des que podem votar. Insòlita en primer lloc perquè és una campanya regulada per una llei sobirana del Parlament de Catalunya, la llei del referèndum d’autodeterminació. També perquè el decret de desplegament introdueix innovacions importants en l’accés d’entitats civils als espais electorals. I insòlita perquè, a la vista de l’allau de querelles judicials i d’amenaces de tota mena des dels aparells de l’Estat, serà difícil de desplegar amb garanties les campanyes del sí i del no com exigiria una decisió històrica tan transcendent.

I no obstant, intueixo que aquesta serà una gran campanya. Per la sèrie de circumstàncies que han conduït el govern democràtic del país a convocar els catalans a pronunciar-se sobre el nostre futur. Per l’evident obstruccionisme intolerant dels dirigents espanyols, negant-se a reconèixer la voluntat majoritària de Catalunya a favor del referèndum. Per les interferències de tot ordre des de les plataformes polítiques i mediàtiques del nacionalisme espanyol contra un desplegament serè i equitatiu de la deliberació pública. Per la més que previsible irrupció de la societat civil favorable al sí en la mobilització de tota la ciutadania a participar en els actes de campanya i en la votació final. Per aquestes raons i algunes sorpreses més que ens poden reservar els diversos actors de la contesa, auguro que aquesta campanya serà única i matèria d’estudi per a analistes i historiadors.

En democràcia, no hi ha convocatòria electoral sense un període pautat i regulat de campanya electoral. El decret de normes complementàries del referèndum de l’1-O preveu dos tipus de campanya: la institucional, a realitzar per la Generalitat, d’acord amb allò que preveu l’article 10.1 de la llei del referèndum d’autodeterminació; i la campanya electoral pròpiament dita, amb una durada de quinze dies, del 15 al 29 de setembre.

Una de les innovacions més interessants d’aquesta campanya és la distribució d’espais electorals i informatius en els mitjans de comunicació. Com és usual, les formacions polítiques amb representació al Parlament tenen dret a un ús proporcional (segons escons) del 70% dels espais electorals gratuïts. Ara bé, la regulació catalana crea una figura nova, la d’“organitzacions interessades acreditades”, les quals tenen dret al 30% restant dels espais als mitjans. La incògnita de quines són aquestes organitzacions es desvelarà avui, el darrer dia d’acreditar-les davant la Sindicatura Electoral de Catalunya.

El decret també determina quin ha de ser el capteniment general dels mitjans durant la campanya. Els de titularitat pública han de garantir els principis “de pluralisme polític i social, de neutralitat informativa i d’igualtat d’oportunitats”, i no poden mostrar suport a cap de les opcions en pugna. Quant als privats, han de respectar els mateixos principis de pluralisme, igualtat d’oportunitats i “neutralitat informativa en els debats i entrevistes electorals”, per bé que poden mostrar suport a una opció mentre apliquin els principis al·ludits.

La campanya estricta de l’1-O comença demà, divendres 15. Però, òbviament, la precampanya entorn del referèndum fa molt temps que està en marxa. La brillant i festiva concentració de la Diada no amagava la intencionalitat final, la defensa del sí davant del món. Per l’altra banda, les instàncies oficials de l’Estat, al costat de l’artilleria discursiva per negar el dret a decidir dels catalans, aprofitaven totes les oportunitats per desacreditar la via de la independència. La gran premsa de Madrid, de paper, digital o audiovisual, no ha perdut ni un dia sense fer campanya pel no.

Tanmateix, a les portes d’aquesta campanya de l’1-O, els interrogants sobre la seva viabilitat en els termes previstos per la llei no deixen d’inquietar. Podran els mitjans públics, com TV3 o TVE, desplegar els espais electorals d’acord amb la regulació prevista? Com i qui garantirà la neutralitat informativa dels mitjans privats que tenen una distribució significativa a Catalunya? Acceptaran els partits del no de participar lleialment en els diferents àmbits d’expressió i debat electorals?

Avui, a Tarragona, s’inaugura la sèrie de grans mítings unitaris pel sí. Les entitats sobiranistes, ANC i Òmnium, ja fa dies que han avançat les primeres iniciatives demanant el vot, des de les xarxes al metro. La qüestió és: serà capaç l’Estat, amb tot el seu poder hostil, d’ofegar una campanya que empenyen milions de ciutadans?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.