A la tres
La normalitat
“És igual que diguin, de moment en veu baixa, que, segons quin sigui el resultat del 21-D, es mantindrà l’article 155
Ara resulta que la normalitat no és cap circumstància objectiva, sinó que depèn de segons com es miri. No sé de què m’estranyo. A Alice in Wonderland, Humpty-Dumpty diu a Alícia: “Quan jo utilitzo una paraula, vol dir el que jo vull que digui.” La noia li replica: “La qüestió és si es pot fer que les paraules signifiquin tantes coses diferents.” “La qüestió –talla Humpty-Dumpty– és saber qui mana. Això és tot.”
Exacte: sembla que quan els catalans es manifestaven fa uns dies en favor de la llibertat dels Jordis, tal acció trencava la legalitat i era violenta, encara que no es trenqués ni un vidre. Però si altres catalans es manifesten per la unitat d’Espanya, tal acció restableix la convivència i no es pot entendre com una acte violent, encara que alguns ciutadans rebessin alguna garrotada. ¿I per què? Doncs perquè qui mana Ebre enllà així ho diu.
Aquests dies en tenim noves proves. Després de l’aplicació de l’article 155, el govern espanyol ha decretat que ja ha tornat la normalitat a Catalunya. Els mateixos que fa quatre dies pintaven un panorama econòmic apocalíptic afirmen ara que tot s’ha solucionat o que, si no, ho farà d’aquí a pocs dies.
De manera que ja ha tornat la normalitat, no? Encara que la immensa majoria de les persones que viuen a Catalunya no hauran notat cap diferència. Però és igual: si el que mou els fils des de Madrid diu que abans hi havia desordre i ara no, és així, oi?
Ens diuen que, com que s’ha restablert la normalitat, ara sí; ara podrem votar sense coaccions. És igual que hi hagi persones a la presó per haver defensat idees que molesten o que tinguem el president fora del país. És igual que cada cop hi hagi més gent atemorida pel que pugui fer l’Estat. És igual que diguin, de moment en veu baixa, que segons com sigui el resultat de les eleccions no aixecaran l’article 155. Això no és coaccionar? No, i ara!
Els catalans han de fer sentir la seva veu. Ningú espera joc net de l’Estat, però no es pot desaprofitar cap oportunitat. Encara que la normalitat i les paraules estiguin segrestades.
