Opinió

De reüll

Sorpresa, sorpresa

Pel que sembla ara fer política és sinònim de rebel·lió o sedició

Si hi ha alguna cosa que caracteritza la justícia espanyola és la seva lentitud. És un dels seus mals endèmics. Només cal recordar com ha estat d’eterna la instrucció del cas Gürtel o del cas Nóos. Ara, però, sembla que a la justícia espanyola li ha entrat pressa, molta pressa, i ha posat la directa. Si no, no s’explica la celeritat sense precedents amb què l’Audiencia Nacional i el Tribunal Suprem han tramitat la querella presentada dilluns contra el president Carles Puigdemont i el seu govern, i contra la presidenta Forcadell i cinc membres de la mesa del Parlament. No van passar ni 24 hores de la presentació de les querelles de l’incombustible Maza que ja van ser admeses a tràmit i tots van ser citats a declarar com a investigats per avui i demà mateix. Amb un dia inhàbil pel mig. Un fet mai no vist en el dia a dia de l’administració de justícia. És molt evident que aquí l’Estat s’hi juga molt i ja no cal dissimular. Aparcat queda el dret de defensa malgrat la gravetat dels delictes que se’ls imputa. El president Puigdemont ja ho apuntava sense embuts dimarts des de Brussel·les, quan posava en dubte les garanties de la justícia espanyola, a la qual qualificava de parcial. Avui declararan davant del Suprem i veurem si davant de l’Audiencia Nacional els primers investigats pel delicte, ras i curt, de fer política. Pel que sembla ara fer política és sinònim de rebel·lió o sedició. Recorda el temps de la dictadura, oi?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia