Full de ruta
Continuen en la ignorància
A Madrid continuen creient que a Catalunya hi ha dos milions d’adoctrinats
Abans que l’Estat –que mai no ens falla– enviés a la presó bona part del nostre govern, notava un cert ambient de desencís entre persones que creien que teníem la independència a tocar. La república està proclamada al Parlament; però, de què serveix un canvi així, em van preguntar, si després no es pot materialitzar? Què es pot fer si una part del govern és fora del país i tot ell en mans d’una justícia de velocitat variable? Més encara: el govern d’Espanya ens està amenaçant que, segons què votem el pròxim 21 de desembre, ampliarà la tirania de l’article 155.
Hi ha moltes amenaces i coaccions que, per a més inri, volen fer passar com a restauració de la democràcia i de la llibertat. I per si amb això no n’hi hagués prou, l’exèrcit està amatent.
Una de les raons que va donar el president legítim, Carles Puigdemont, per plegar va ser que tenia la certesa que, si es quedava i hi havia resistència, els catalans podríem prendre mal.
Aquests dies llegeixo columnistes conspicus que, entre eufòrics i recelosos, es dediquen a insultar el president legítim i a acusar-lo de covard, sabedors que ell no s’hi pot tornar. Un d’ells dubtava de l’explicació que va donar per marxar. Doncs aquí té la raó: “Los españoles, y con ellos sus Fuerzas Armadas, sabemos defender nuestra Nación. Por ello, que nadie lo dude: siempre estamos preparados para, cuando se nos reclama, responder.” General Fernando Alejandre Martínez. Va sortir al diari ABC el 2 de novembre.
Ningú va dir que arribar a la independència seria fàcil. Però el que ha distingit aquest procés d’altres és que ha estat i és un moviment cívic i transversal, que aplega persones de totes les edats i de moltes ideologies. Un moviment en què els polítics es van posar al capdavant per no veure’s depassats per l’onada. A Madrid encara no ho han vist. Continuen dient, avui dia, que a Catalunya hi ha dos milions d’adoctrinats abduïts per un grup de polítics espavilats. Aquests dies podrien veure que s’equivoquen. Però com que mai miren cap al lloc correcte, continuen en la ignorància.
