Keep calm
I el braç armat on és?
La premsa que sosté l’Estat ha saludat l’empresonament del que anomenen “el braç civil” i “el braç polític” del “cop d’estat”
Catalunya no és Euskadi. Ningú ha de caure en el parany perversament vestit pel malvat Estat espanyol, amb la indecent conxorxa de tots els poders, també el mediàtic, per arraconar Catalunya a la trinxera de la resistència. Avui no és moment de resistir, ni de fer reviure clams per a l’amnistia, ni de ressuscitar consignes de record emotiu per a patriotes catalans, ni de conformar-se amb un simple alliberament dels presoners de guerra com a final de trajecte. No s’ha de perdre ni un bri d’energia en el disseny de tàctiques de resistència. Cap feblesa, cap esperit de derrota. S’ha de passar a l’ofensiva, decididament, indubtablement cal recuperar la iniciativa. No s’ha guanyat el cim de la República per abandonar-lo el primer dia que el temps es posa inclement sinó per alçar-hi una casa de murs oberts i teulada protectora.
Catalunya no és Euskadi perquè la raó de ser de la lluita de tot un poble no poden ser els presos, per dolorós i injust que sigui el captiveri, perquè el camí és llarg i ja molts han caigut i encara n’hauran de caure molts més, i la batalla final està per arribar i s’ha d’afrontar amb tots els que hi siguin, no amb el lament i el plor per aquells que ara no poden ser-hi. Tot i la brutal ofensiva, l’Estat no ha aconseguit ni capturar ni desurnar el poble. Ans al contrari, li ha donat nous arguments per defensar la República i els seus ideals de llibertat, fraternitat i igualtat.
La premsa que sosté l’Estat ha saludat l’empresonament d’allò que ells anomenen “el braç civil” i “el braç polític” del “cop d’estat”. Els arguments periodístics semblen perfectes per vestir la coartada política i judicial contra els impulsors de la República però fallen en un fet fonamental per poder parlar de cop d’estat: no hi ha cap integrant del braç armat a la presó, no perquè no l’hagin trobat sinó perquè en la lluita de Catalunya per assolir i defensar la República no hi ha hagut, ni hi ha, ni hi haurà braç armat. Ningú desenfundarà ara les pistoles que mai ha tingut ni ha volgut tenir Catalunya.
