Opinió

Vuits i nous

Mostrari complet

“No pensem gaire en els que l’article 155 ha deixat sense feina

Tenim el catàleg de la venjança i la humiliació complet: el president de la Generalitat i quatre consellers a l’exili; el vicepresident i més consellers en presó preventiva sense fiança; la presidenta del Parlament i altres membres de la mesa en llibertat amb fiança; un altre de la mateixa mesa, en llibertat sense fiança, i dos activistes en la mateixa situació que el vicepresident i els companys de presó. Perquè no hi falti res, a la presidenta del Parlament se li va imposar una fiança tan elevada i tan impossible de pagar en el termini fixat que la segona autoritat del país darrere del president es va passar moltes hores a la presó per donar satisfacció als que creuen que no se’n podia anar “de rositas”. Conten les cròniques que feia vint anys que del tribunal que va citar a declarar la mesa del Parlament no sortia un cotxe policial en direcció a la presó. Es veu que es tracta d’un tribunal benèvol. L’última vegada, el cotxe carcerari transportava gent d’Herri Batasuna relacionada amb ETA. L’evocació és diàfana. L’equiparació, la que molts busquen: l’independentisme és terrorisme. I mentrestant, tants delinqüents propers al govern espanyol o enquistats en el seu si, “de rositas”.

L’altra nit, tornant a casa, em vaig trobar un jove amic pel carrer. Havia estat col·laborador d’un dels consellers empresonats. Ha perdut la feina perquè ha estat destituït en aplicació de l’article 155. No pensem gaire en els que es troben en la seva situació, que són molts. Estava destrossat. Fins fa quatre dies com aquell qui diu despatxava amb un conseller molt eficaç que era també una excel·lent persona, pare de família i bon veí. Imaginar-se’l a la presó, ell que havia pertangut al govern que havia tancat la Model, li feia bullir la sang i sobreeixir els lacrimals. Em va explicar que el matí que el seu conseller, en companyia del vicepresident i tots els altres, va anar a declarar a l’Audiència Nacional, ell havia encarregat taula en una restaurant de Madrid per anar-hi a dinar amb el seu cap, un cop acabats els tràmits judicials. El dinar es va haver de suspendre. Fins a aquest punt ens creiem la benevolència de l’antic Tribunal d’Ordre Públic. Sap greu dir-ho, però anem amb un lliri a cada mà.

Fa uns mesos vaig actuar de jurat en uns premis culturals. Hi intervenia un senyor que em va ser presentat com a Lluís Puig Gordi, director general de Cultura. Poc temps després va ser elevat a conseller, en substitució de Santi Vila, el que faltava per completar el quadre d’encausats. La cerimònia efectiva d’entrega de premis es va anar ajornant “per la situació política del país”. Ha quedat fixada per la setmana que ve. Puig Gordi no la podrà presidir. La “situació política” el manté exiliat a Brussel·les, amb el president Puigdemont.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a