Opinió

De reüll

El crit

Símbol d’ahir i d’avui: la ‘Montserrat’ desesperada de Juli González

L’escultor Juli (i no Julio, com ho veuran escrit sovint amb malícia) González va exposar el 1937 al Pavelló de la República de París una figura femenina de nom Montserrat que, amb una falç a la mà esquerra i un nadó a la mà dreta, reivindicava la resistència del poble català durant la Guerra Civil. L’obra de González, que a partir del 1936 havia començat a fer dibuixos per expressar la desesperació humana a través del rostre d’una dona tendra i irada a parts iguals, va compartir espai expositiu amb l’icònic Gernika de Picasso. Després de la guerra, va persistir en aquesta idea i el 1942, quan ja havia mort, es va fondre una màscara que irradiava tota la força de les classes populars que es rebel·len contra la repressió, la injustícia i la barbàrie. És la Montserrat cridant, una peça de bronze que la filla de l’artista va donar al MNAC als anys setanta. Els responsables del museu, davant de la situació que viu el país, han decidit instal·lar la potent escultura al Saló Oval, el més noble del Palau Nacional. Sempre és un bon moment per visitar el museu de capçalera de l’art català, però aquests dies més i tot per compenetrar-se amb el cap insurrecte de la Montserrat. En el seu crit, hi ha el sentiment d’impotència, dolor i, sobretot, valentia, dels catalans que aquesta freda tardor del 2017 han optat per no callar. I, venint de tan lluny, seguiran cridant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.