Tribuna
Als presos polítics catalans
“Us saludo sabent que el cor de molts batega amb vosaltres. Aviat arribarà el dia que amb una forta abraçada us podrem agrair el que heu fet per tots
Estimats Oriol, Jordis i Joaquim. Abans que res us envio l’afecte, l’estima i el suport de milions de persones, independentistes i molts altres que no ho són i es defineixen unionistes tot reconeixent que el procés de lluita per la República Catalana és un fet polític i no judicial.
No hi puc incloure, per a vergonya seva, els dirigents del tripartit repressor PP-PSOE-Cs, aquests són unitaristes. Persones que imposen i obliguen, que temen la llibertat i el dret a decidir de la gent.
Tot el que viviu de trist en ser privats del bé més valuós del ser humà, la llibertat, és conseqüència de l’actuació d’un “Estat de democràcia imperfecta”, com s’acaba de denunciar en l’àmbit internacional. No és cap consol, però és l’evidència més precisa fins ara que el món mira el que succeeix a l’Estat espanyol. Aquest fet segueix i seguirà, la humanitat ha lluitat –vosaltres en sou la prova més fefaent en aquest moment a Europa– per fer triomfar per damunt de tots els obstacles la idea de llibertat. Individual o col·lectiva, social i nacional.
Allunyats forçadament i injustament de la vostra terra per voler complir el que dúieu en el programa electoral que us va dur a la victòria electoral, i ningú, ni cap ens governamental o judicial, va impugnar. Lluny de casa i dels vostres, de la vostra gent, dels vostres companys i amics, dels qui caminen amb vosaltres per abastar un país lliure. Una República Catalana que té com a horitzó ser justa i solidària, igualitària entre dones i homes, social i honesta per poder esborrar del nostre viure quotidià un sistema polític que és un llegat d’oprobi, que du el pesat llast d’una mal anomenada transició democràtica.
Arreu on hom va sempre hi ha qui du un llaç groc, una ensenya, una bufanda, un mocador o el que sigui per ser un més dels qui es mobilitzen periòdicament reclamant la vostra llibertat. Els adversaris polítics només tenen la raó de la força, són febles fins a aquest extrem. Fins i tot hi ha diputats del tripartit repressor que us anomenen enemics, mostrant una ignorància majúscula, perquè així legitimen, encara més, el dret a lluitar per la llibertat i la igualtat. Per la pau i la democràcia.
Sou un exemple de coherència política per a les noves generacions, més enllà de l’embrutiment dels mitjans lliurats al poder per raons indignes, usant contra vostre i tot el sobiranisme la falsedat i l’insult, el periodisme groc, les mentides i calúmnies més flagrants. El gruix del país persevera amb vosaltres en el seu anhel d’un futur millor.
Les presons són llocs de càstig, així i tot sabem que sou un far de convivència amb els reclusos que tracteu. Uns presos generosos vers els altres reclusos, humanament i culturalment amb els vostres companys d’infortuni.
Els nuncis del Règim anuncien una vegada i una altra que el procés d’independència de Catalunya és mort; he comptat que ho han dit més de 30 vegades des de fa uns quatre anys ençà. Però no, és un moviment ferm i fort d’un poble que ara, gràcies a vosaltres i a altres que són a l’exili, ha entomat el camí del seu alliberament col·lectiu. Ho estudien analistes de tot el món, a centenars d’instituts dels EUA ha estat matèria de discussió, els líders europeus són contínuament interpel·lats sobre el tema i els periodistes lliures –no els de la caverna– d’arreu del món en fan menció un dia sí i l’altre també.
Sé que no cal dir-vos coratge i dignitat, us en sobra; però en no poder viure el dia a dia del país, és bo que sapigueu que aquest fantasma que recorre l’Espanya oficial, la por, és el combustible de tanta infàmia contra vosaltres i contra l’independentisme republicà.
Fent totes les argúcies judicials al seu abast, sense separacions de poders, intentaran anul·lar l’elecció del president Puigdemont o tota actuació política dels exiliats i presos, però la consciència de la bondat política, de les manifestacions pacífiques a la llarga triomfarà. Sempre la millora de la humanitat ha acabat vencent.
Us saludo sabent que el cor de molts batega amb vosaltres. Aviat arribarà el dia que amb una forta abraçada us podrem agrair el que heu fet per tots.
