Opinió

Keep calm

El mètode Rodoreda

El ‘Control de plagues’ de Gomà és una delícia d’assaig que es llegeix com una comèdia

No estic d’acord amb tot el que diu Enric Gomà al llibre que acaba de publicar a Pòrtic (com quan parla de la “gironització implacable en què Catalunya està immersa”), però coincideixo amb ell en la necessitat de la “fumigació amb criteri”, és a dir, de la “defensa de la naturalitat del català de Barcelona i rodalia”. Jo hi afegiria més extensió de terreny que no pas la que ell descriu, perquè una gran part de les paraules que col·loca a la diana de l’idioma “presumptuós, entonat i solemne” també són estranyes per a mi. També les fumigaria doncs. Menys “xai”, que a Girona no n’hem dit mai “be”, i potser “pa ratllat”, que m’estimo més que “farina de galeta”. El Control de plagues de Gomà és una delícia d’assaig que es llegeix com una comèdia i que conté traces (com ara diuen de segons quins aliments) de la ironia desfermada de Coromines: la referència a la vedet Tania Doris, absolutament irrellevant des del punt de vista filològic (o no), és un exemple de fins a quin punt aquest llibre està fet tant per mirar de controlar plagues com perquè ens riem de nosaltres mateixos, que les activem i les patim. Un plaga és aquella persona “que en tot troba un motiu de broma, que no es pren res seriosament”, i això es podria dir de Gomà, si no fos que sota l’aparença de l’humorista finíssim s’amaga la veu d’un jutge sever que procura que la llengua de la tribu deixi de ser un “catalanesc mastegat” i recuperi el to “familiar, corrent, amable”.

En les 92 parelles de paraules, formades per les que s’haurien de fumigar per tal que unes altres creixessin esponeroses (o verdegessin de nou), hi ha de tot. Excessos d’un català massa culte i encarcarat, a vegades, o prou acostat al castellà, unes altres, perquè no molesti. O excessos, perquè sí, en general, com ara anomenar “ictus” a una “feridura”. La fórmula per saber on aplicar el tractament és fantàstica i molt entenimentada. “Per detectar el català natural, sovint faig servir el mètode Rodoreda. ¿Què hauria escrit a La plaça del Diamant, «destorb» o «nosa»?”. I vostès, ¿com en dirien?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a