El territori com a coartada electoral

Tot l'assumpte de les vegueries em produeix un gran desassossec. En primer lloc, perquè és una proposta que hi ha a l'Estatut que dorm la son dels justos al Constitucional. I junt amb la nova organització territorial de Catalunya, hi ha altres lleis que poden resultar afectades en funció de la resolució que s'adopti en un tribunal tan polititzat. Tant la llei d'educació, amb un tema fonamental com és el català a l'escola, com la llei de consultes poden quedar en foc d'encenalls. La reivindicació històrica de suprimir les diputacions per superar la divisió provincial i organitzar-nos en vegueries ja es va debatre el 1987, en les lleis d'organització territorial (LOT), però d'aquells debats es pot dir que només en van quedar els consells comarcals, que era la nova organització territorial que aleshores més convenia al govern de CiU. De la província única que reclamava el PSUC, no se'n va parlar més, i de la supressió de les diputacions, l'estona suficient per veure que la Diputació i l'Ajuntament de Barcelona exercirien de contrapoder socialista a la Generalitat, després de la caiguda de la Corporació Metropolitana. En aquell moment, per tant, no es discutia el que interessava al país, sinó quin rendiment territorial se'n podria treure, de l'organització administrativa. Temo que estem allà mateix. El govern del tripartit impulsa les vegueries perquè ERC ho reivindica, i només faltaven les rebel·lions de Tarragona o Lleida, perquè la transició sigui més lenta, pendents de la sentència de l'Estatut per acabar-ho d'adobar. La Generalitat no pot tocar els límits provincials i qualsevol alteració ha de ser aprovada per una llei orgànica de l'Estat. Per tant, de què estem parlant? Hi ha un altre aspecte tan o més preocupant, i és la superposició d'administracions, que acabarà avorrint la ciutadania.