Governar

Bé, sembla que la proposta de Carles Puigdemont que ahir comentàvem perquè sigui Jordi Sànchez qui presideixi el govern “autonòmic” no ha caigut bé a ERC. Presoner per presoner, els dirigents republicans volen que el president sigui Oriol Junqueras. Que no s’ho tenien parlat? Que no fa més de dos mesos que negocien i dialoguen i celebren la victòria independentista? Que no són tots republicans? Fa uns dies es va dir que el desacord entre els uns i els altres radicava en quina de les dues forces havia de dirigir o controlar Catalunya Ràdio i TV3. Primer no m’ho vaig voler creure. Em vaig pensar que era una insídia dels “unionistes” per desprestigiar els adversaris. Com es podia discutir sobre la direcció d’una ràdio i d’una televisió amb els problemes monumentals que tenim plantejats, que tenim, com els agrada dir, “sobre la taula”? Les taules no donen l’abast. S’hi han posat tantes coses a sobre que els pilons no deixen veure qui hi ha a l’altre cantó i deu ser per això que els reunits al voltant no s’entenen. Després de les taules hi ha els “escenaris”. Tot són “escenaris”. Fins i tot n’hi ha “sobre la taula”. Els símils són perillosos: comences parlant d’“escenaris” i acabes fent comèdia o fent tragèdia o que te les facin fer. Barallar-se per dirigir una ràdio: que és que tenen els uns i els altres veus i freqüències modulades diferents? Que no diuen ells mateixos que els professionals dels mitjans públics tenen llibertat de càtedra, i s’ofenen quan els acusen d’estar teledirigits? Endrecem les taules i fora comèdia, que ens havien dit que la república en construcció estaria neta de manies i de tics antics i seria l’admiració del món, el asombro de Damasco.

Formar govern no serà ràpid, si s’han de superar les reserves que l’Estat posarà a Jordi Sànchez, a Oriol Junqueras i a tots els presos i encausats que seguiran, però formar govern és urgent. Primer, perquè l’Estat compleixi el compromís de retirar l’article 155 paralitzant. No és que jo cregui que l’Estat, que li ha agafat afició, l’arribi a retirar mai del tot, però és millor alleugerir-nos del seu pes que tenir-lo tot a sobre. Després, per administrar la cosa pública pensant en tothom i recuperar les estructures –d’estat o no– que hem perdut. I encara després, si molt m’amoïnen, perquè el govern de Rajoy governi també. Amb el pretext del “problema catalán” que l’ocupa tot el dia està còmodament paralitzat mentre pels carrers, per exemple, els jubilats es manifesten pel manteniment de les pensions. Si el “problema catalán” es refredés, encara podria ser que la gent posés el focus en la corrupció i la iniquitat del PP i fes caure Rajoy. El camí quedaria molt desbrossat. No sé si Puigdemont i Junqueras tenen sobre la taula aquest escenari. Governar té tots els avantatges.