Opinió

Vuits i nous

Festa literària

“Es va presentar a l’hotel Palace l’última novel·la de Martí Gironell

Per fer companyia a l’amic Martí Gironell, vaig anar a l’hotel Palace per presenciar l’acte de lliurament del premi Ramon Llull que aquest any ha guanyat ell amb l’obra de títol verdià La força d’un destí. Verdi aquí no hi fa res. És la biografia novel·lada d’un senyor mig de Barcelona que es deia Ceferino Carrión, que es va canviar el nom pel de Jean Leon i que després d’haver fundat a Estats Units el restaurant i sala d’espectacles Scala es va fer amic de mig Hollywood –el Hollywood de la Marilyn Monroe– i, entre altres, de Reagan abans i després de ser president. Va crear uns vins al gust americà amb ceps del Penedès. Es diuen com el seu àlies: Jean Leon. Una gran història.

Hi vaig anar també per desentumir-me. Tot el dia a casa no pot ser. Feia temps que no assistia a una “festa literària”. Tant, que ja no recordava que no s’obsequiava els assistents amb el llibre objecte de presentació. “Els llibres no es regalen; es compren”, em diu Emili Rosales, l’editor. Ara semblarà que m’ho va dir de manera com agressiva, però va ser amb cara afable i de complicitat. Vaig estar-hi d’acord. De què viurien els autors, les editorials i les llibreries si s’anessin regalant llibres? Però entre poc i massa. A l’hora del pica-pica haurien pogut instal·lar una paradeta per vendre la novel·la i perquè en Martí la signés. Hauria fet lleig, una transacció comercial allí al mig? Doncs podrien haver exposat en una taula uns quants exemplars lligats amb una cadeneta perquè servissin de consulta als assistents. He dit abans que a La força d’un destí Verdi no hi fa res. I si hi té algun paper? Impossible saber-ho. A les festes literàries hi ha de tot menys llibres. No hi havia tampoc cap polític. En altres edicions del Ramon Llull visitades per mi n’era ple. Sense govern, ni tan sols provisional, no hi ha cap polític disponible. I si hi havia algun càrrec subaltern en condicions d’assistir-hi, no es va deixar veure. Hauria quedat escaldat. Les dificultats per formar govern, gran tema de conversa durant la vetllada, li haurien caigut a sobre de forma inquisitiva. Necessitem govern, també, perquè sigui present a les festes literàries i feliciti Martí Gironell. Vaig demanar una Coca-Cola i em van venir a preguntar si era un cubalibre. Vaig demanar més tard aigua amb gas i en Guillem Terribas, el llibreter de Girona, em va venir a dir que m’havien vist prenent un gintònic. Caram, sí que els interessen, les meves condicions etíliques. D’alguna manera s’ha d’entretenir l’estona, si no hi ha llibre per picar. Vam quedar amb l’escriptor i professor Antoni Pladevall, que no coneixia personalment i que va ser molt amable, que un dia pujaria a Taradell, on viu, i dinaríem plegats. Parlarem de llibres i periodisme. Haig de sortir de casa més sovint. Compraré el llibre, Rosales.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a