Una trobada estranya

Fa uns dies, al castell de Púbol, va presentar-se l’exposició Elles fotografien Dalí que, com anuncia el seu títol, reuneix una diversitat de fotografies realitzades per catorze dones, algunes de les quals fotògrafes professionals (la fotografia com a ofici va ser una possibilitat d’emancipació femenina) i d’altres, com ara la mateixa Gala, que van exercir la pràctica fotogràfica de manera amateur, però no per això menys creativa. En la presentació, Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, va suggerir que l’exposició mostra i vindica el llegat artístic d’unes dones amb una creativitat que, en alguns casos, una ombra masculina ha fet invisible. Això començant per Gala, la mirada de la qual es reflecteix en unes belles fotografies en què Dalí, a l’inici de la relació entre els dos, mostra una sensualitat i una intimitat alienes a la màscara. Comissariada per Bea Crespo i Rosa Maria Maurell, l’exposició reuneix en una sala del castell 48 fotografies que conviden a fer-les dialogar, a observar-hi la construcció de la imatge amb la qual Dalí va anar configurant el seu personatge públic, però també el fulgor de gestos que s’escapen a la representació. Les fotos pertanyen al fons del Centre d’Estudis Dalinians i, com que no en forma part, l’exposició no inclou un retrat de Vivian Maier que, per contra, es reprodueix al catàleg. Busquin aquesta fotografia. Documenta el moment en què, un dia del 1952 a Nova York, van trobar-se dos artistes amb actituds antagòniques. Sembla com si Dalí estigui estranyat: va intuir que aquella dona era el seu reflex invertit, la seva alteritat radical? Vivian Maier, fotògrafa amateur, va treballar com una artista sense fer res per ser-ne reconeguda. En aquesta fotografia s’emmirallen una dona artista invisible (tot i que, anys després de la seva mort, un atzar l’ha tret de l’anonimat fins esdevenir cèlebre) amb un home que ho va fer tot per fer-se visible i ser reconegut com a artista.