Cap on vol anar el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya?

L’existència d’agrupacions professionals és coneguda des de l’època dels romans. És a l’edat mitjana quan, com a enfrontament als poders feudals, els gremis prenen una força determinant en la vida pública de les ciutats. Després, al llarg de la història han estat regulats, segons els seus usos (o abusos) i del servei que han fet a la societat. Els col·legis professionals són hereus d’aquells gremis, però amb diferències. Ja no són exclusius dels interessos dels seus col·legiats (associats) sinó que inclouen “la protecció de l’interès general, de la seguretat i la defensa dels drets dels ciutadans i usuaris” alhora que, al nostre país, el “dret” a associar-se és obligatori.

El 10 de Maig el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya celebra eleccions. El sistema resulta una mica embolicat, entre degà, presidents, juntes, delegats i assemblees, s’ha de fer un croquis explicatiu per entendre-ho. Tres arquitectes es presenten a degà. Ja han començat a fer campanya. Aquesta s’ha omplert de tòpics dignes de contesa política: canvi, regeneració, paritat de gènere, millores en la gestió, atenció als joves i als grans, participació, transparència, neutralitat. Són termes que cada quatre anys, amb petites variacions, sentim reproduïts. Al final del cicle, passes llista i veus que, alguns, són més producte de màrqueting que de discurs real.

Cal posar sobre la taula d’altres qüestions: estem d’acord amb l’obligatorietat de col·legiar-se? El col·legi tracta igual els assalariats, els autònoms o els empresaris? El petit arquitecte estarà representat a les juntes? Es generaran sistemes de participació real i voluntària dels companys, tal com funcionem en alguna part de territori, o retornarem a les centralitats de decisió fiscalitzadores? Tal com estem avui en dia a Catalunya, recuperarà el col·legi aquella visió crítica de les èpoques del franquisme i que va representar un referent en la vida social de Catalunya, o ara ja no cal? Farem aportacions en la política d’habitatge o en la redistribució del territori o en la simplificació dels tràmits burocràtics? Com ens postularem davant de les injustícies socials i polítiques vigents? De debò algú s’ha cregut que ser neutral demostra tenir sentit de la justícia? O ens quedarem muts? Quina és l’aportació que ha de fer el col·legi a la societat catalana?

Quedar-nos en el rol dels gremis de l’edat mitjana, però envernissats d’una pàtina de modernitat de vida digital, és molt perillós i fàcil de caure-hi. Que ningú dels que es presenten no pensi que pot perdre vots per manifestar-se amb dignitat i llibertat. Per això no perdrà les eleccions! Ara esperem el resultat d’aquest esport, a vegades prohibit, al qual som tan aficionats a Catalunya: votar!