Opinió

De set en set

Harry/Lucky

Harry Dean Stanton va morir fa uns mesos als 91 anys. Poc abans va rodar una pel·lícula, Lucky, en què interpreta un personatge que adquireix consciència de la proximitat de la seva mort. Dirigida per John Carrol Lynch, en el seu transcurs Lucky, que habita en una localitat fronterera amb Mèxic, fa la seva vida quotidiana podent-se manejar ell mateix; conversa amb els cambrers de la cafeteria on va al matí i amb els clients del bar on va al vespre, com ara un home (el gran David Lynch) obsessionat amb una tortuga que ha marxat de casa seva; fa amistat amb una mexicana que el convida a la festa d’aniversari del seu fill, on, aprofitant que hi ha mariachis, canta el Cucurrucucú paloma; camina per un paisatge desèrtic; fuma sempre que pot. Però, més enllà dels seus actes i trobades, fa un viatge espiritual amb el qual, reconeixent inicialment que sent por davant la mort, accepta una veritat universal: tot desapareix.

Veient Lucky, protagonitzada absolutament per Harry Dean Stanton amb la seva contenció expressiva, és possible recordar aquest actor a París, Texas, on el seu personatge surt del desert per fer una expiació de les seves culpes, o quan apareix al memorable final d’Una història de debò, de David Lynch, encarnant el germà del protagonista, que ha fet una llarga travessia amb una màquina tallagespa per retrobar-s’hi: els dos homes, enemistats durant anys, miren el cel nocturn sense dir res comprenent la seva petitesa i a la vegada projectant-se en l’infinit. Podem recordar-lo en moltes altres imatges, però crec que sobretot podem imaginar que les identitats de Lucky i Harry Dean Stanton es confonen i que, fent aquesta pel·lícula, l’actor se’n va anar en pau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.