Opinió

LA CRÒNICA

Acaba l’any Gironella

Este Gironella, ¿en qué lado estuvo durante la guerra?” “Excelencia: en el lado nacional.” “Pues que se publique.” Així resolia el Generalísimo el problema creat per la negativa del ministre Manuel Fraga Iribarne a deixar publicar Los cipreses creen en Dios mentre resultava que ja s’estava editant i venent a tot el món menys a l’Estat espanyol. Un fet que posava en evidència el règim franquista.

Es calcula que es varen vendre més d’un milió d’exemplars de la novel·la, traduïda a diferents idiomes. I si Gironella hagués estat americà, n’hauria venut deu vegades més! Era el primer llibre que novel·lava la gestació de la guerra espanyola, sense un pronunciament rotund a favor del franquisme.

Gironella, en el cúmul de la seva popularitat, va voler fomentar la publicació de novel·les a Girona i va inspirar l’any 1967 la convocatòria del concurs literari Inmortal Ciudad de Gerona, que en les seves bases assenyalava: “Les novel·les han de ser escrites en llengua castellana”. Es formà un jurat amb Guillermo Díaz Plaja de President, Ignasi Bonnín, Juan Guich Bech de Careda –en substitució de Jaume Ministral, que hi va renunciar–, Juan Tibau, Ramón Guardiola i Joaquim Pla Cargol, que va delegar el seu vot en el president.

Va guanyar una novel·la amb el títol Cuando las cruces no se alzan al cielo de Félix Martínez Orejón, de Madrid, i va quedar finalista: Morir a la orilla. Ignorem si es varen publicar. No les hem trobat enlloc...!

Però aquest concurs va tenir la virtut d’esperonar el sentiment gironí, i la urgència de potenciar la llengua catalana, davant de l’insult que suposava aquella negligència. L’Ajuntament de l’època no va entendre que els temps estaven canviant –amb dificultats– i que no es podia ignorar la nostra llengua. Poc temps després es convocava per primera vegada el Premi de Novel·la Prudenci Bertrana, per a novel·les en llengua catalana, que actualment ja té més de cinquanta anys d’existència i popularitat, i al qual s’hi han afegit altres premis, també amb singular audiència.

Dijous varen acabar els actes –gràcies a l’esforç de Pere Perxés– que han recordat el naixement de l’escriptor de Darnius –3l de desembre de 1917– amb una exposició, un recull de publicacions i una sèrie de conferències pronunciades per persones que hi varen tenir relació. En honor a la veritat només les generacions més avançades s’hi han interessat. La joventut n’ha passat, i és comprensible: tot l’afer de la guerra espanyola, esdevinguda molts anys abans que aquests nois i noies vinguessin al món, els pot convenir per a un examen de literatura o d’història, i prou. Per a ells, són fets llunyans.

Però no deixarem de remarcar que ha estar l’autor més llegit de Girona, en tot temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.