De reüll
Imatges d’Estremera
Algú va cobrar per la venda de la gravació? Qui va pagar?
Les imatges d’Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Raül Romeva a Estremera, difoses primer pel diari Ara i després per La Sexta, tenen valor com a document històric. Despullen l’evidència: els tres exmembres del govern, com la resta de presos polítics, s’adeqüen a la quotidianitat de la presó. Però deixen al descobert un debat ètic que mereix més complexitat de la que permet, per espai, aquest mateix article: atempten greument contra els drets dels presos i, segons la defensa, les famílies no van consentir-ne la difusió, amb el consegüent patiment afegit que els poden produir. El valor documental topa amb el de l’ètica, i encara més si s’hi afegeix una pregunta clau que la investigació hauria d’aclarir. Algú va cobrar per la venda de la gravació? Qui va pagar per obtenir-la? La diferència amb què el rotatiu i la cadena de televisió van presentar les imatges és abismal: mentre un seleccionava els fragments més dignes del dia a dia dels presos, l’altra reproduïa l’àudio de les converses i es recreava en els detalls més escabrosos: la cortina del lavabo, les robes, els pobres i limitats objectes personals amb què sobreviuen sense que hagin estat condemnats per cap delicte per la justícia espanyola. Encara més. Ara que hi ha nous governs a la Generalitat i a Madrid, i la política sembla tornar aparentment a la falsa normalitat amb què es convivia abans del procés, la seva difusió beneficia políticament algú?
