De reüll
El PP ‘style’ perilla
Un cop s’obre el ball, és difícil no deixar-se arrossegar per la música
Demà el PP donarà el tret de sortida a un congrés extraordinari que ha de substituir el lideratge de Mariano Rajoy. Una successió que l’encara president del partit fa poc més de quinze dies no hauria imaginat que es precipitaria d’aquesta manera. Els conservadors han patit una rebregada que ni el dirigent més pessimista es podia imaginar. Però tret de l’afició de José María Aznar a exhibir la seva rancúnia, els populars no són gaire aficionats a esbudellar-se en públic. Són més sibil·lins. És per això que resulta inimaginable el ball de bastons que acostuma a organitzar l’esquerra quan es posa en perill un lideratge. Històriques són les querelles a IU; sonades les guerres al PSOE i fins i tot, en un partit tan nou com Podem, ja les han vist de tots colors. Aquests partits han omplert hores d’informació amb les seves batalles campals. Res a veure amb un PP que ara sí que està en crisi de veritat i que, fidel al seu estil, hauria d’aspirar a fer una transició sense fer gaire soroll. Tot això, però, amb el permís de María Dolores de Cospedal, Soraya Sáenz de Santamaría o Íñigo de la Serna, els quals amb les seves aspiracions no confessades públicament introdueixen suspens a una successió que no hauria de tenir cap misteri. Alberto Núñez Feijóo hauria de ser president per aclamació. Però una vegada s’obre el ball és difícil que alguns no es deixin arrossegar per la música. I n’hi ha que ja han començat a moure els peus. Perilla el PP style?
